Detalls...

Un relat de: gypsy

Detalls, il.lusions, indicis,

restes de tu aparèixen sobtadament,

escultura d'imatges magnètiques,

m'assetgen infatigables.

I oblido dins l'oblit,

el desencís i el fracàs

d'aquell joc assajat

d'amor i paraules.

Et miro i per un instant de miratge,

reconquereixo el teu somriure,

bastit de somnis i música de violins

i escolto novament el teu batec,

com pluja suau damunt la meva teulada.


gypsy

Comentaris

  • sempre daurada i tendra...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 28-02-2007 | Valoració: 10


    hi ha criatures que mai no podran dir-se, cap llenguatge en seria suficient. Perquè són fetes de llavis, i només són possibles al bes. Com tu.

    Preciós, gitanne.

  • Molt bon[Ofensiu]
    Lady_shalott | 20-09-2006 | Valoració: 10

    ritme de sensacions i de paraules, les pauses que crees son musicals, i "m'oblido dins l'oblit" superb, jo també escolto el teu batec, de poesia, embriagada, marejada d'aquest encís sublim...

    mar

  • felicitats[Ofensiu]
    jaumesb | 18-09-2006 | Valoració: 10

    pels detalls

  • detalls,si¡¡[Ofensiu]
    Dante | 14-09-2006 | Valoració: 10

    és bo, però esper m es de tu, gypsy,ànims¡¡¡

  • Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 9

    Bons jocs amb les paraules. Agradable.

  • Osti Gyps[Ofensiu]
    Emelkin | 13-09-2006 | Valoració: 10

    no se si t'has convertit en una poetessa de primer nivell, o feia massa que no et llegia i havia oblidat que en aquesta plana hi ha gent que es mereixeria ser la reina de les editorials. Deu ni do, quin poema... no se xq xo els teus poemes mels he de llegir 2 cops sempre.. i això m'agrada xq vol dir que saps amagar significats sota les paraules(a la segona sempe l'entenc, a la primera sols se llegir imatges sueltes) sempre em passa amb tu.. amb tu i amb els grans poetes, com el mattí pol... pots estar tranquila Gyps.. si ho dubtaves... l'art el tens a les mans, als dits, a les paraules.

    Tot un plaer llegir-te i impregnar-me de la teva inspiració...

    PD: No ens vem veure a la parada de relats oi? jo vaig anar-hi tard.. et volia fer una abraçada d'aquelles que marquen època... quina ràbia no haver-te trobat!!!

    i, com sempre

    un petonàs al... mmmmmmmmmmmmmmhhh

    t'estimo

  • Una passejada tendra[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-09-2006 | Valoració: 10

    Jugant pels racons de la memòria i amb les possibilitats de la seva antítesi, passejar per dins l'oblit i reconquerir per un instant un record, una imatge, una sensació, un batec i que la retrobada sigui suau... un somni? un desig? un anhel? una esperança? un moment de felicitat? un regal de la vida! com algunes poesies que ens obsequien la seva tendresa...

    T'envio una abraçada dolça i tan llarga com tu la desitgis,
    Unaquimera

  • Què dolç...[Ofensiu]
    Arbequina | 08-09-2006 | Valoració: 10

    i ben fet, aquest poema. Ple d'imatges noves, estranyes i molt aconseguides. M'encanta.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • petits detalls...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-09-2006

    que abracen un moment precís i semblen enllaçar una cadena invisible de pensaments i emocions que viuen molt endins.
    Els que dibuixen somriures càlids i tendres, els que recullen mirades que han après a escurçar les distàncies en silenci...

    M'agraden especialment els dos darrers versos; llisquen suaus i vitals, vestint fraccions d'ànima.
    Crec de tot cor que l'essència d'aquest espai compartit està precisament en els petits detalls del dia a dia i en retrobar el matís dels gests i les paraules.

    Un petó molt gran!

  • Em sembla...[Ofensiu]
    Filalici | 07-09-2006

    slnbzbzb, i també una mica sblabaivnzn.

    Seriosament, sembla com una nineta russa d'imatges: la imatge, la imatge dins de la imatge, l'oblit dins de l'oblit, el miratge... tot plegat dins d'un to general de melancolia que és de fet una part molt important del poema.

    M'agrada molt "reconquereixo el teu somriure, bastit de somnis i música de violins"

    Filalici

  • poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-09-2006 | Valoració: 10

    dolçament amarg, suaument romàntic, àcidament melangiós, bategant com gotes de pluja sobre la teulada del cor, enganxosament sentit, paraula a paraula et roba la mirada i et deixa pres.
    Una abraçada, mestra!

  • càlid[Ofensiu]
    manel | 06-09-2006

    càlid, molt càlid gypsy.
    S'escampa per dins de manera molt dolça, i reconforta.
    Quan llegeixes poesia, l'estat en què et trobes és molt important per connectar-hi més o menys, i ara mateix els teus detalls m'han sentat molt bé. Gràcies.

    sort!

  • oisss...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 06-09-2006

    perdó...se m'han colat...és que alhora d'enviar el comentari costava de que entrés i he pitjat l'enter masses vegades sembla ser...jeje. Petons, ESPIRAL

  • I jo...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 06-09-2006 | Valoració: 10

    em quedo amb la bondat de les teves lletres, que tan bé em fan sentir.

    Detalls...
    escultura d'imatges...

    tendres sobre el paper,

    ...d'amors i paraules...

    mmm...magnífics mots. Tens una poesia suau, acariciadora, harmoniosa...de càlida lectura, m'encanta.
    Responent al teu comentari respecte al meu poema: "Avui m'he vestit de poetessa". Francament, tens molta raó. A voltes sembla que això d'escriure sigui una cosa rara, sobretot, (i encara que sembli mentida, avui en dia), si ho fa una dona, la gent de seguida et califiquen de rara i et miren de forma estranya, com dient-se: ...i aquesta de què va?. Jo de fet, he escrit des de sempre, però ho feia de forma íntima i personal, només deixava llegir les meves coses als amics i familiars més propers, fins que vaig decidir treure-ho a la llum, una mica inspirada per ells, que creien en mi i el que feia. Prou de secrets...reivindico en cada batec del meu ésser la meva identitat de poetessa, perquè així em sento, encara que sovint estigui molt sola en aquest món...que els "altres" no poden comprendre. Ser poeta és realment, una altra forma de vida.

    Uffffffffffffff...perdona per enrotllar-me tant...però diria tantes coses. Gràcies pels teus comentaris tan amables. 1abraçada enorme, companya de bells sentiments. ESPIRAL.

  • I jo...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 06-09-2006 | Valoració: 10

    em quedo amb la bondat de les teves lletres, que tan bé em fan sentir.

    Detalls...
    escultura d'imatges...

    tendres sobre el paper,

    ...d'amors i paraules...

    mmm...magnífics mots. Tens una poesia suau, acariciadora, harmoniosa...de càlida lectura, m'encanta.
    Responent al teu comentari respecte al meu poema: "Avui m'he vestit de poetessa". Francament, tens molta raó. A voltes sembla que això d'escriure sigui una cosa rara, sobretot, (i encara que sembli mentida, avui en dia), si ho fa una dona, la gent de seguida et califiquen de rara i et miren de forma estranya, com dient-se: ...i aquesta de què va?. Jo de fet, he escrit des de sempre, però ho feia de forma íntima i personal, només deixava llegir les meves coses als amics i familiars més propers, fins que vaig decidir treure-ho a la llum, una mica inspirada per ells, que creien en mi i el que feia. Prou de secrets...reivindico en cada batec del meu ésser la meva identitat de poetessa, perquè així em sento, encara que sovint estigui molt sola en aquest món...que els "altres" no poden comprendre. Ser poeta és realment, una altra forma de vida.

    Uffffffffffffff...perdona per enrotllar-me tant...però diria tantes coses. Gràcies pels teus comentaris tan amables. 1abraçada enorme, companya de bells sentiments. ESPIRAL.

  • I jo...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 06-09-2006 | Valoració: 10

    em quedo amb la bondat de les teves lletres, que tan bé em fan sentir.

    Detalls...
    escultura d'imatges...

    tendres sobre el paper,

    ...d'amors i paraules...

    mmm...magnífics mots. Tens una poesia suau, acariciadora, harmoniosa...de càlida lectura, m'encanta.
    Responent al teu comentari respecte al meu poema: "Avui m'he vestit de poetessa". Francament, tens molta raó. A voltes sembla que això d'escriure sigui una cosa rara, sobretot, (i encara que sembli mentida, avui en dia), si ho fa una dona, la gent de seguida et califiquen de rara i et miren de forma estranya, com dient-se: ...i aquesta de què va?. Jo de fet, he escrit des de sempre, però ho feia de forma íntima i personal, només deixava llegir les meves coses als amics i familiars més propers, fins que vaig decidir treure-ho a la llum, una mica inspirada per ells, que creien en mi i el que feia. Prou de secrets...reivindico en cada batec del meu ésser la meva identitat de poetessa, perquè així em sento, encara que sovint estigui molt sola en aquest món...que els "altres" no poden comprendre. Ser poeta és realment, una altra forma de vida.

    Uffffffffffffff...perdona per enrotllar-me tant...però diria tantes coses. Gràcies pels teus comentaris tan amables. 1abraçada enorme, companya de bells sentiments. ESPIRAL.

  • Certament....[Ofensiu]
    Yuna | 06-09-2006 | Valoració: 10

    Reconquerir detalls és l'aire per uns dies més... tens un forma d'escriure que transporta al lector (almenys a mi) just allà on tu vols que arribem....

    Molt maco

    Petonets

    Txell

  • jaumesb | 06-09-2006 | Valoració: 10

    esmola la blanca estraleta i fes-la servir
    entra al món que basteixes i no en surtis
    deixa que l'amor t'estimi i estimaràs

    felicitats pel poema i molta sort

Valoració mitja: 9.63

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu