DESPRÉS

Jeus al meu costat amb un fil de llum que s’escola pel cortinatge i et dibuixa una línea difosa a la pell i enlaira l’ombra de les corbes sensuals que reposen entre els llençols perduts. Els teus ulls clucs, que no adormits, s’adonen que hi ha un garbuix de paraules desendreçades que no sap néixer i el teu somriure lleu em xiuxiueja llargament sense so, un polsim de tendresa.
Ja has esclatat abans tots els mots sords en la inspiració del joc. Una estona immensa i entenedora en una llengua sabuda de gemecs. De xiscles endins dels colors intensos del plaer esvalotat. D’ulls esbatanats, brillants i encuriosits alhora per l’esdevenir sense rumb.
I ara sense saber-ne m’ho dius tot.
Conec que el teu floc de cabells voluptuós ha deixat un rastre de presència remoguda. Assaboreixo les aromes que el teu cos ha desprès mansament i que s’impregnen arreu amb caliu. Sé de la xafogor que transpira en les perles brillants de les gotes de suor que esquitxen els teus porus. Llegeixo en el bleix compassat del teu viure tremolós, com un infant després d’un bany, la troballa. Sento que la carn estesa i vestida de blanc rosat esdevé el camp de llaura encara per un palmell encès que acarona el regal desllaçat. Un abans i un després s’esmuny entre el passeig de les paraules i les teles rendides i escampades.
Ara és l’hora del sentir agosarat. De la col·lecta, amb delicada cura, de les sensacions i desar-les pels temps de foscors. D’encoixinar l’excés desconegut i agraït per trobar-lo de nou amb desig de foc. De foragitar els dubtes antics i encallats, per la perversió instintiva de la fantasia nascuda.
Jeus al meu costat i la llaminadura és el silenci de l’esgotament. Jec al teu costat i també ho he dit tot. El llenguatge de la imaginació forjada en nits sense son ha volat pel teu present. I recomença el viatge de les hores pel gaudir d’una trobada.