Després de la tempesta

Final feliç per a una gran poesia, amb paraules i expressions que dónen sublimitat al text.


Sergi

amb precisió admirable, el que pot ser un viatge amb vaixell quan la mar dansa frenèticament. N'he viscut un i, creu-me, és molt desagradable. Afortunadament, Neptú no em va donar la benvinguda.
Un poema molt acurat. Et felicito.
Gràcies, de tot cor, pel teu comentari.
Una abraçada.
Nonna_Carme.

Relates amb molta precisió tots els fets i sensacions! Molt bé!

Llacuna

Ja el tens a punt??? 100 ja és una bona xifra, eh? Ja miraré d'escriure't algun comentari, quan el pengis.

Com t'ha comentat algú altre abans, aquest poema té un cert aire èpic. En primer lloc, perquè amb aquest poema expliques una història. La poesia exposa, normalment, sentiments, sensacions, records... Però en aquest cas el record pren forma d'història, i aquesta és la virtut del poema.

La història d'un vaixell que lluita contra les ones gegantines, contra la tempesta, contra les contrarietats. Com la vida mateixa, en certa manera, que sovint és vista (i és) un camí d'obstacles.

Al final, però, la tempesta amaina:

"Una mena de calma retorna a mi
llum verd maragda m'il·lumina
mostrant-me la bellesa del fons marí
una figura borrosa amb un trident a la ma
m'espera donant-me la benvinguda".

En aquesta estrofa, amb Neptú de protagonista, reforces la dimensió èpica del poema!

Una abraçada ben forta, Naiade, i moltes gràcies per tots els teus comentaris!!

Vicenç

Tota una narració en vers. Tota una epopeia viscuda -o inventada, tant s'hi val!- on la vida es reflecteix amb sol i tempesta, alternativament.
Salut i rebolica!
PS. Només un pel centenar! A per ell!

Després de la megatrobada ara ja no som solament un nom, sinó una figura que tenim en comú la recerca d'un model d'expressió: la poesia.
A vegades, entreabaltits, visionem el fons marí o qualsevulla situació on vulgui endur-nos la imaginació.
M'ha agradat el poema, ditxosa tu que el rei Neptú t'ha donat la benvinguda. No deixa de ser un déu de la mitologia.

La Teresa em diu que et lliura una forta abraçada, juntament amb la meva

Joanalvol

Després de la trobada a la megatrobada, vinc a llegir un dels teus darrers escrits. Veig que estàs escrivint força, què bé!

Has narrat tota una aventura, des del començament amb la sortida de port, fins la sobtada tempesta, rematada amb un final dramàtic. Bon repte!
Té un cert regust a epopeia, personalitzada per la primera persona del verb que has utilitzat com a narrador.
Estableixes un cercle de calma - terror - calma que, si no sabés que correspon a un Repte Visual i per tant a una pintura com a motiu, també podria resultar una metàfora de la vida, que és, ni més ni menys, una travessia que comença amb il·lusions, inclou períodes de lluita aferrissada, i cap al final, s'encalma...

Me n'alegro d'haver coincidit amb tu, ni que fos per poc temps, i haver-te fet una abraçada en persona.
Avui em toca, quin remei! enviar-te-la a través de la xarxa,
Unaquimera

M'agradat això del Deu Neptu.
Molt ben explicat, amb la teva caracterìstica de vocabulari, que s'enten tot.
Moly bona idea de la tempesta.
Felicitats.
Una abrazada

al món del mar , transformada amb un bonic peixet de coloraines , al costat de Neptú el protector .
Endavant !