Despertament amb els Reis Mags

El somrís inundava la faç de la nena com un finestral que s’obria de bat en bat. L’espera valdria la pena. Una nit sencera aguaitant la tan ansiejada presència de Ses Majestats. La il•lusió planava sobre una atmosfera glaçada de gener. La nena percebé el trot dels camells al pis de dalt reverberant a ritme creixent i accelerant fins al paroxisme.
La infant sentia com una emoció continguda en un puny. Necessitava eixida per algun indret del seu cosset perquè si no podria esclatar. S’enlairà del llit tota esperitada corrents cap al betlem on jeia el regal. Els pares, els oncles, els iaios,... Tots encoratjaven l’emoció de la criatura. “Esperança, Esperança! Mira el que hi ha ací,...” Per a Esperança, veure l’obsequi i abraonar-s’hi foren dues accions que esdevingueren sense transició. Ella el desembolicà i aclucà els ulls per desemboirar-se. Romangué estàtica uns quants segons esmaperduda de la sorpresa... El reis li havien portat una safata amb quatre taronges i tres nous. La lluentor dels ulls guspirejà l’alegria agraïda de la marreca. Res no li podria haver aportat més alegria que set peces de fruita.
Molt trasbalsats en contemplar l’escena, els progenitors dissimularen amb prou feines dues llagrimetes d’emoció rememorant quan ells eren petits i no arribaven a apreciar el valor dels joguets tecnològics ni de les nines sofisticades. D’aquesta forma, els pares es desplaçaven mentalment a la seua infantesa, quan ningú era capaç d’albirar la cruenta crisi del segle XXI. La mateixa que els retornaria a la pobresa de la postguerra amb què els seus avis tant els feia la guitza. El món és una roda.