Desmitificant els Clàssics

doncs jo soc molt malpensanda . . .

Avui he tornat a llegir aquesta desmitificació... i he tornat a somriure, és clar!
És mèrit teu, t'ho ben asseguro!

Torno a escriure a sota del poema per tal d’enviar-te la meva felicitació més sincera amb motiu de la teva doble selecció: recull i cançó, Núria, això és un ple total!!
Per a mi, és tot un honor compartir llibre amb poetes tan creatius com tu.
I ja tinc ganes de sentir com quedarà la composició musicada...

T’envio també una abraçada “andante”,
Unaquimera

Ohéeeeee ohéeeeeeee ohéeeeeeee! Molt bé Núria, continua el festival! Ara compartirem un disc i tot! Tenim una cargolada pendent, d'acord? Un petonàs, guapassssssssa!

aleix

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat pel grup català BROU per ser musicat i enregistrat en un cd d’autoria compartida.

Agrairíem que et posessis en contacte amb l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) per tal de fer-te arribar el full d’autorització d’enregistrament i poder tirar endavant aquesta iniciativa.

Gràcies per participar i, de nou, felicitats!

Junta de l'ARC

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Al contrari .D'uns senzills contes infantils n'has fet tota una lliçó de maduresa i saviesa.
Com tot el que escrius, m'ha encantat. Em convindrà rellegir-lo de tant en tant.
Una carinyosa abraçada, Núria.

M'has obert els ulls, Núria! Mai no m'havien passat pel cap aquestes reflexions tan realistes...Ets una artista! Et felicito per aquests versos tan enginyosos.

Quant a la teva pregunta, he sentit a dir que era perquè els nans eren molt generosos i li havien fet un contracte fabulós...

Rep una afectuosa abraçada de color de rosa..

Pilar

Mira si es descobreix a la fi el secret de Blancaneus?
Mira si l'Emperador era exhibicionista o naturista?
Mira si els porquets no eren tan ingenus?
Mira si la Ventafocs s'apunta a l'UGT?
Mira si...

Amb una ironia exquisita, no exempta de tacte, ens has fet imaginar 'altres històries', altres contes...tot situant-nos, de vegades, en un ambient actual i realista.

Salut i rebolica!

PS. I perdona'm -altra vegada!- perr la posada de pota del melo 145.

Et felicito, Núria, per la teva crítica social encoberta.
No tan sols reben els dolents dels clàssics, com el llop, sinó que dones la seva part de responsabilitat a les conductes passives i resignades dels "bons", com la Ventafocs o el porquet.
Està clar que tots hem de posar el nostre gra de sorra, i no donar res per fet.
Pel que fa a la teva pregunta final.... no en tinc ni idea :-))

No has desmitificat els contes clàssics, únicament. Has fet una crítica a un seguit de mancances de la nostra societat.

Sota l’aparença d’un simpàtic poema, emprant la irònia i d’una forma desenfadada, provoques en el lector una reflexió molt necessària.

Ens seguirem llegint,

Núria

PS: Et desitjo molta sort en el concurs. Crec que és un poema amb moltes possibilitats.

El to humorístic és un punt més a favor d’aquest poema ( en té molts altres! ), que remet a contes i referències clàssics, és cert, però encara vius... al menys, a les escoles ( a les llars, potser regnen altres més televisius, com ara en Xinxan i el Bob Esponja, siguem realitstes! ), on el Patufet, la Caputxeta Vermella, els tres porquets i el llop conviuen amb el cargol que treu banya, el Gegant del Pi, la Castanyera, Sant Jordi i altres elements musicals, rondallístics, narratius i festius tant propis com universals.
El Flautista o l’Emperador, sense anar més lluny, són personatges sovint representats als escenaris on els grups escolars demostren el seu potencial i l’empenta dels docents.
La Balncaneus i la Ventafocs apareixen sovint en les motxilles, carpetes, roba i altres complements que les nenes ( no he utilitzat el femení per casualitat ) aporten al panorama de les aules i passadissos.
En fi, que el teu poema resultaria familiar a molts i molts alumnes... i a mi m’ha resultat entranyable, divertit... i molt savi, també!

De fet, m’ha fet riure i somriure...

T’envio una abraçada clàssica i al mateix temps actual,
Unaquimera

... i carregat de simbolisme. Molt bon poema, Núria.

Tota una advertència als contes clàssics. No us adormiu en els llorers!!! Que vé la Núria Niubó i us desmunta la parada.

Sigui com sigui, cal tenir en compte els clàssics, però no cal mitificar-los, sempre hi ha creativitat a punt de sortir dels forns i no ens hem d'embadalir amb els mateixos contes que ens han explicat tota la vida... Cal innovar i crear i renovar i crear de nou.

Gràcies pel teu comentari sobre el meu poema "Al meu pare, Lluís". Sí, ell n'està orgullós de mi i jo d'ell. Som una família sense parangó. Estem molt units i ens avenim molt. La força dels víncles familiars...

A reveure....




Centellejant!

... i carregat de simbolisme. Molt bon poema, Núria.

Tota una advertència als contes clàssics. No us adormiu en els llorers!!! Que vé la Núria Niubó i us desmunta la parada.

Sigui com sigui, cal tenir en compte els clàssics, però no cal mitificar-los, sempre hi ha creativitat a punt de sortir dels forns i no ens hem d'embadalir amb els mateixos contes que ens han explicat tota la vida... Cal innovar i crear i renovar i crear de nou.

Gràcies pel teu comentari sobre el meu poema "Al meu pare, Lluís". Sí, ell n'està orgullós de mi i jo d'ell. Som una família sense parangó. Estem molt units i ens avenim molt. La força dels víncles familiars...

A reveure....




Centellejant!

...contes fan passar per la pedra totes les questions morals que realment en el món real no són així. Els infans en el fons s'han de resguardar d'algunes coses que ja en tindran de temps per aprendre. Potser l'única fase de la vida en que la persona és més inconscient del que l'envolta és la infantesa. Algunes vegades, no has volgut tornar i passar-hi una estona?
Està molt bé la teva poesia, i té molt més "suc" del que es podria pensar en el primer moment de llegir-la.
Una abraçada.


Ah! Molts hauran pensat moltes coses erótiques de la teva pregunta. Què malpensats! je,je.

Alguns dirien que això és metallenguatge. Potser. Però, si ho és, és un metallenguatge dels millors. Bé, diguem que en gran part sí. M'encanta.

Encara que alguns comentaristes ¿malintencionats? en certs casos puguin opinar (no sempre erròniament) que el metallenguatge és un voltor ("un buitre" en castellà) que menja del que han fet els altres, jo mateix (que no dic que això sigui del tot fals), diré que es poden trobar metallenguatges bons i molt bons. El teu és dels últims.

Deixant el metallenguatge i centrant-nos més concretament en el conte, et diré que, almenys en aquesta ocasió, has demostrat un enginy notable i unes gràcies (vull dir, uns gags) molt notables. Bé per tu.

Humor senzill i de no molta longitud, i alhora excel.lent.

Hauria de plantejar-me llegir-te més sovint... bé, deixem-ho en que ho tindré present.

Passa un bon dia, Núria.

A reveure!!

Molt bé, molt bé! D'una banda desmitifiques tota una sèrie de personatges i d'una altra alimentes encara més la fantasia. Me'ls fas reviure i alhora me'ls fas imaginar en un altre ambient. Deixes anar la teva fantasia i la teva racionalitat. Tot junt un gran còctel, una gran poesia que ens treu la vena dels ulls i ens posa unes ulleres tridimensionals. M'encanta! Una abraçada Núria.
Aleix

O a lo millor sóc jo la picardiosa.
Bé, anem al gra. Si François Perrault, Hans Christian Andersen o els germans Grimm aixequessin el cap i veiessin com posses en solfa els contes infantils, t'estirarien les orelles. Però jo no te les estiraré, ans al contrari, et felicito perquè ja està bé de tanta tonteria de l'any de la picassor. El que cal a hores d'ara és, com mol bé dius tu, compartir les coses i tenir més solidaritat amb el que s'ho passa malament. Aquí no hi ha bons ni dolents. Hi ha el fort i el feble, i també el que no sap defensar-se de les injustícies d'altri.

A què no el recites a l'Smiling? Perquè els comentaris del final poden ser sucosos.

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

Despertar als grans,
fer dormir als menuts
per això són els romanços.

Tot i que sembla però
que no hi romanç mes gran
que el que tenim al davant!

M'ho dius, ho expliques
ho sents o et passa?

Un cop de desmitificació que ratlla en l0'hiperrealisme galàctic de les cançons de'n Sisa! Les cançons, els romanços per qui els necessita!!!! que fan servei.

i molt bon escrit,
gairebé perfecte i molt ben escrit.
Trencant amb tot,
qüestionant-ho tot...
gràcies per tot!!!!
Bonica reflexió per esciure
una llarga cançó,
i veure el món potser millor!!!!
Felicitats.
Una abraçada, el teu poema m'agrada!!!

tens raó cal desmitificar tantes coses que ens ensenyen, sense reflexió sovint... la mala educación com la pel.lícula d'Almodóvar...
fina ironia en els teus versos
una abraçada
joan