Desitjo viure perquè he desitjat morir

Amor, desitjat, he mort de desig
però fins que no he mort no ho he sabut,
perquè creia que el desig era prohibit
per les altes instàncies que reneguen
de tu i de mi, en voler trascendir.

Amor, desitjat, m'he salvat de morir abans
que no es tanqués el sumptuós fèretre,
on roman l'inverosímil cos del meu delicte
que fou perpetrat per l'agosarada quietud
i la tensa calma d'un oceà en flames.

Amor, desitjat, crec haver trobat la palla
en una muntanya d'agulles, que no cusen
ni punxen, però maten i m'arrenquen la servitud
per donar-la a l'esclau que cultiva
els meus somnis, incandescents i volàtils.

Amor, desitjat, no hi ha res que se t'assembli
ni que faci ombra al teu posat, per encimbellar
el grat de la teva presència, honesta i translúcida
com la granota del qui treballa per viure,
mentre les nous cauen de la noguera.

Amor, desitjat, hi ha quelcom que no t'he dit
i és que desitjo viure perquè he desitjat morir,
sense tergiversar la minuciosa estructura
de la societat que em talla les ales
per renegar dels meus origens i flagelar-me.

Amor, desitjat, estic massa sensibilitzat
amb qüestions neòfites i altres herbes
que diuen de mi que no sóc altre cosa que un nyap
en la recerca de la col i el nap
i que menystenen aquell lluitador que vaig ser.

Amor, desitjat, veig rostides les expectatives
de fer-me camí en un paisatge ostracista
que no vol fer de mi, sinó un talismà
per aixecar el teló de fons que ens durà
a l'obra del gratacels nan i la roca humana.

Mentrestant amor, desitjat, sé de l'aire que respirem
i no indica millors perspectives per intuir
d'on bufaran nous aires, i si en morir
desplegarem les veles per embarcar
en aquest somni d'amor, que es mor moribund d'amor.