Des de la foscor

Un relat de: Magda Garcia

Tot fosc. Molt. Fosquíssim. No veia res malgrat fer estona que forçava la vista. Tampoc podia moure’s gens ni mica. Ni braços ni cames. Estava lligat a una cadira i a una columna que era rere seu. La notava al clatell. Freda. Desagradable. Només podia xisclar. Però ja feia hores que xisclava i ningú el sentia. Per les olors que li venien a les narius era un subsòl. Humit. Hi havia rates perquè notà, en algun moment, una bèstia per sobre dels peus.

No recordava què havia passat. Ni com s’havia produït aquell segrest. Ell era un conductor dels ferrocarrils de la Generalitat i mai havia tingut ni una multa de transit. Portava una vida endreçada i per més que pensava, que hi donava voltes, no entenia com és que estava patint aquella situació.

A dalt, molts metres més amunt, en vertical, hi havia un taller de trens. I el responsable del seu segrest hi treballava normalment. Com sempre. Com si res. Sense cap signe d'anormalitat. I amb el soroll del taller, per més que cridés des del subsòl, ningú el sentiria. El mecànic en qüestió se sentí pletòric perquè d’ençà que ell estava segrestat s’havia anat fent, hora a hora, minut a minut, més proper de la seva dona. Una dona molt atractiva. Li explicà que era el millor amic del seu marit i que podia comptar amb ell pel que fos. I que li faria costat fins que el trobessin.

I és que des que la veié per primer cop amb el seu marit, el conductor, trobà que faria més per algú com ell. Era esplèndida. Un home fort, musculós i no pel clenquis del seu marit, que semblava un nen. Per això esperava que acabés morint. Ja no trigaria gaire. I amb temps, ajudant-la a fer el dol, estant sempre prop d’ella, s’acabaria enamorant d’ell. Segur. Un mecànic de primera.

Aquell subsòl mai s’havia utilitzat. En tots els anys que portava treballant-hi mai hi baixà ningú. I durant els propers anys no s’hi acostarien per fer-hi res. Ell havia tapiat la porta per assegurar-se de que la foscor mai desapareixeria.

Comentaris

  • Claustrofóbic[Ofensiu]
    Sergio Solá | 13-09-2021 | Valoració: 9

    Carai quina angoixa!!!
    Es passa malament amb aquest relat, peró aixó és que funciona i cimpleix la seva funció.
    Un autentic plaer llegir-te.

  • Gràcies!!![Ofensiu]
    Magda Garcia | 20-03-2021

    Gràcies!!!

  • Intrigant...[Ofensiu]
    MACGIN | 09-02-2021 | Valoració: 8

    Interessant i molt intrigant

  • Relat a concurs[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Benvolgut relataire.

    Aquest és un missatge genèric a tots els nous relataires que participeu en el concurs.
    Per evitar duplicitats d'autors que no podem controlar, i per evitar possibles reclamacions que puguin presentar altres concursants, ens calen les vostres dades personals per poder participar.
    Nom i cognoms
    DNI
    Adreça

    Esperem les teves dades per acceptar el relat a concurs en el correu concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per la teva comprensió.

    Comissió Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

92 Relats

242 Comentaris

18554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.