Del silenci

m’agraden els teus poemes, els trobo fantàstics, i tots arribant al cor.
Salutacions
J.

Quan les paraules callen, quan no se sap com fer front a les pors sempre queda el llenguatge gestual, aquell que diu molt dels afectes de veritat. Fussionar-te amb l'ésser estimat mitjançant una abraçada llarga i sentida pot representar més que qualsevol mot dit o escrit. Del silenci se n'aprèn molt.
Et felicito, Atlantis, per aquest sentit poema que m'ha arribat com un regal. Gràcies!
Una abraçada, companya!

... es suficient el sentir. Es mooolt important la pell, que ens endinsa tan lluny com pot en l'altre. Ara atenció, masses retrets , interrogants , mots trists guardats poden fer molt mal. Cal esbrinar on la balança no es desnivellarà.
L'altre hi ha de posar de la seva part i obrir-se, un sol no pot !
Confiant que no sigui part de la teva vida,

Anna

És veritat que la comunicació gestual, com una abraçada, permet arribar més lluny que amb les paraules, i sovint ens facilita la confiança per explicar verbalment què ens passa.

Molt bé Atlantis :-)