Deixeu-me ser

Un relat de: Underneath

Hi ha dies que tinc paraules
instalades a la boca de l'estomac.
Moren per brollar i alliberar-se,
per existir, ser parides,
per esdevindre nom, mon, idea i arma.

Hi ha dies que mastego vidres
per poder escopir veritats sanguinaries
i sagnar a poc a poc així les mentides,
i despullar les pedres i devorar-ne la ràbia.

Hi ha dies que em pren i m'ofega
un mutisme imbècil de passivitat convexa
que m'impedeix saltar a la voràgine
de crits que volen ser guerres.

Hi ha vides que cremen el cel
i silencis que gelen la terra.
Deixeu-me ser crit, deixeu-me ser estrella,
deixeu-me que exploti de ràbia,
plenitud,
o de pena.

Comentaris

  • feia temps[Ofensiu]
    Perestroika | 09-07-2009

    que buscava versos teus que em féssin sentir quelcom semblant al que he sentit ara. Orgame poètic? de ben segur.. Poema brutal, no hi manca cap vers. Directe als preferits. Directe a l'estomac colpejant ràbia.

    Gràcies, company!

  • Una mica bèstia... però hi entreveig ganes d'esclatar[Ofensiu]
    llamp! | 26-04-2009


    Les imatges fetes paraules que presentes són frepants. Però jo hi endevino unes ganes de crear i de sortir de la bombolla.

    Em sembla que encara no t'havia comentat.

    Gràcies pel teu consell l'altre dia al Fòrum.

    llamps!

  • Fidel | 26-04-2009

    Eiii :
    "Hi ha dies que mastego vidres
    per poder escopir veritats sanguinaries".
    Només amb aquest parell de versos ja n'hi hauria prou. Sensacional !. "Mastegar vidres": trobo que és una imatge molt potent,bèsia, però potent.
    Punyent, i dur, a mi em commou.
    La vida pot ser molt cruel.
    Felicitats !
    No el valoro perquè no m'agrada fer-ho.

  • Veig que continues escrivint...[Ofensiu]
    angie | 24-04-2009

    Bona crida!.

    La primera estrofa és com una mala digestió o una simptomatologia de quelcom que no rutlla(metàfores sobre la interpretació), que esdevé una manera de lluitar contra el propi cos.
    La segona estrofa és com fer un tractament pal.liatiu contra el malestar .
    La tercera, vindria a ser la convalescència (avorrida i rebel, com totes)
    L'última, és la reflexió després de combatre la "malaltia". Malgrat tot, alguna cosa n'hem tret de bo. Ens coneixem una mica més i la impotència del passat, passa a ser revolta.
    (els darrers versos són d'una bellesa extrema)

    Nanit, guapo!!!

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Underneath

Underneath

73 Relats

215 Comentaris

86282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:


"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)



Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...