Sense banderes

Un relat de: Underneath

Vindré a tu una nit
absurda, tal vegada orfe d'estels,
vindré a tu, anàcronic,
catapultant cendra i petjades,
cataclísmic, antihorari, polinòmic,
menys morfològic que semàntic,
i sens dubte gens sintàctic.

Vindré a tu, euclídic,
afillat de la progressió geomètrica
que totes les vides ignotament comparteixen.
Vindré a tu, als teus braços,
transitant camins que tu em vas senyalar
per víes incíviques eternament lliures.

Vindré a tu lluitant i sense banderes,
sense roba i amb l'uniforme
de qui creu que la màgia brolla
del poder de les paraules.

Vindré, i perque em reconeguis
duré sang ruixant el meu pit
llavis en papers de carta
i l'esperança, enganxada mandrosa entre els dits.

Vindré -i seràs meva- a trenc de nit,
acotxat per tots els versos
que tu em vas regalar,
a tu, obridora de portes,
pionera de mons extranys,
a tu vindré, lluna somorta,
a tu vindré, màgic parany.


Comentaris

  • m'ha encantat[Ofensiu]

    i punt(o)!

  • Sense paraules[Ofensiu]
    Queca | 14-11-2008 | Valoració: 10

    Perfecte.

    No sé què més dir... Eclipses.

    Una forta abraçada, i els meus millors desitjos de bona sort.

l´Autor

Foto de perfil de Underneath

Underneath

73 Relats

215 Comentaris

89460 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:


"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)



Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...