Cercador
Sense banderes
Un relat de: UnderneathVindré a tu una nit
absurda, tal vegada orfe d'estels,
vindré a tu, anàcronic,
catapultant cendra i petjades,
cataclísmic, antihorari, polinòmic,
menys morfològic que semàntic,
i sens dubte gens sintàctic.
Vindré a tu, euclídic,
afillat de la progressió geomètrica
que totes les vides ignotament comparteixen.
Vindré a tu, als teus braços,
transitant camins que tu em vas senyalar
per víes incíviques eternament lliures.
Vindré a tu lluitant i sense banderes,
sense roba i amb l'uniforme
de qui creu que la màgia brolla
del poder de les paraules.
Vindré, i perque em reconeguis
duré sang ruixant el meu pit
llavis en papers de carta
i l'esperança, enganxada mandrosa entre els dits.
Vindré -i seràs meva- a trenc de nit,
acotxat per tots els versos
que tu em vas regalar,
a tu, obridora de portes,
pionera de mons extranys,
a tu vindré, lluna somorta,
a tu vindré, màgic parany.
Comentaris
-
m'ha encantat[Ofensiu]Aqueixa de Justsuquines | 02-12-2008
i punt(o)!
-
Sense paraules[Ofensiu]Queca | 14-11-2008 | Valoració: 10
Perfecte.
No sé què més dir... Eclipses.
Una forta abraçada, i els meus millors desitjos de bona sort.
l´Autor
73 Relats
215 Comentaris
89460 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)
Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...