Canvis de rutina I

Joder, es una putada, et lleves un matí i algún listo t'ha ventilat el pis. No ventilat de robat, no, t'ha obert les finestres, encara no satisfet t'ha buidat els cendrers i fregat els terres i tot el paquet que se suposa que t'hauries de fer tu mateix o contractar algú perquè t'ho fes i seria com un medidor de que la vida et va bé i de puta mare si t'ho fan de gratis... pues no, es una putada, et lleves i tot fa olor de mar i de net i de platja i de cafè i de llana i t'asseus al llit i dius, merda, porto tants mesos fugint de tot això i se m'acaba de presentar a casa, que penseu que té un mèrit construir-te un present així com molt mediocre i bastant solteron amb els teus pitis a mig fumar per tot arreu i l'olor d'humanitat del que mai es parla pero joder senyors que el tenim tots, i allà t'has fet tu el gueto personal, on no poden arribar les good vibrations rastaman excepte quan et poses el cd d'en marley, i al final t'acostumes a l'atmòsfera tancada i passes mil de sortir i així t'evites, que sé jo, pensar en ella i en totes les olors que hi associes i et pots conformar amb la puta vida mediocre, mira, volies fer cine i vas petar a televisió, volies la Harley i et quedes amb el Vespino, i volies olor de mar i llana cada dia i et quedes amb el piset mediocre de Gràcia i el seu tufo a tabac i humanitat, i de sobte ve el listo i t'ho desmunta, obre la porta, la caixa de Pandora, no, Kowalsky, alerta roja, zafarrancho todo el mundo en sus puestos, quan la normalitat et penja d'un fil, son els petits detalls el que t'aguanta, res de predestinacions, son els detallets, l'olor de l'aire, el soroll de la cafetera, t'enclaustres en una rutina, per petita que sigui, i per molt que diguis que no, que carpe diem joder que la vida son tres dies i dos plou, que club de los poetas muertos ni que niño muerto, osti tots tenim la nostra rutina i quan te la prenen t'aboquen una mica com a l'infinit no i llavors te'n surts de la rutina com el ionqui deixa l'heroina però te'n busques una altra ràpid per no pensar que igual l'has cagada de deixar la rutina anterior, i com el ionqui s'enganxa a la metadona com a rehabilitació tu et busques una altra rutina que es si fa no fa la mateixa que la anterior, però una mica més cutre, només una mica més trista i postissa però tu t'has de convencer de que no, que és allò el que realment vols, i no adonar-te que busques precisament allò que has deixat, joder, i te'm busques uns substituts cutres de collons adamunt, però tranquila, que jo he canviat l'olor de mar per olor de cendrers plens, que quin pestazo fot la cendra fins i tot si ets fumador, i olor d'humanitat, olor de psè ja em dutxo demà avui total telepizza sofà, episodi de Lost jo tot sol, uh ah, si clar, la Kate està molt bona però no sap què vol uh ah i en Jack quin embolic de lider però en Hurley es majo ell i pobre Charlie que es va morir joder pues com tothom i en Hurley es majo i s'hauria d'aprimar i deixar-se d'hòsties, en Jack s'hauria de follar la Kate i la Kate follar-se en Sawyer, clar que en Sawyer ja no se podria follar l'Ana Lucia perque ja va palmarla i total nomes era sexe per robarli una pistola, ho trobo extremadament trist i postís, també, tant que apago la tele i em faig el piti al balcó i miro la lluna i joder, està plena. Tot segueix fent olor de mar i tu segueixes sense ser-hi.