Canvi de rutina III

Un relat de: Underneath

Es estrany com es distorsiona tot quan surts de casa després d'un mes enclaustrat al pis, IPod, uhuuuu la nit s'acaba, dosis individuals d'històries que no son la meva, ja veus, la meva particular forma d'evasió, i andanes vagons i passatgers i la família metro al completo a posar-nos dins el túnel del temps, this is the road to hell, le mot juste, que diríem, a esperar que la nostra estació passi per la finestra i baixar de la capsa i trepitjar el terra, a això em refereixo, com saps que et mous quan estàs quiet si a fora tot es fosc, la incertesa es molt cruel, podria desmuntar-me totes les teories, que còsmic, joder, per això em quedava a casa, allà com a mínim sé segur que no em moc, però que et presentessis a casa a sopar va ser invasió en tota regla, jo ja m'havia creat el meu espai, primer me'l ventilen i després i després t'hi presentes tu, declaració de guerra total, i ara què he de fer, canviar de pis? Amb la factura d'aquest mes pagada, i una merda foto el camp, família metro al completo i ja tornaré; busco un lloc que no sigui teu, encara, es estrany com una ciutat tan mediterrània sigui tan propensa al record i la melancolia, cada cantonada del barri porta una etiqueta, un record, aquí petó, aquí conversa, aquí tal i vaia putada ara que ens agradés caminar tant, no trobes? Canvia-les totes, ara, les tardes i postes de sol, canvia de ciutat i una merda, massa enganxat a Barcelona, no hi ha manera de fugir de la teva olor, de la teva cafetera, de les teves ganyotes ni dels teus llavis, del tacte de les teves mans o de la teva veu dient el que sigui que deia que no vull ni pensar-hi, els records s'enganxen rollo canción del verano que al cap de dos anys no saps ni com i encara et saps el ball i tot i com a mínim aquesta línea no la pillavem mai junts i jo que m'entesto a dibuixar-te als reflexos dels vidres del vagó, al·lucinació total, i les meves neurones ja es flipen amb que em crides i ara veig que hi ets en serio i que no estic flipant i tot torna a ser massa còsmic i vaia merda, preferia l'opció d'estar-me grillant de desengany, que és així com més romàntic i tal, no? Però no joder resulta que havies de pillar la mateixa línea a la mateixa hora el mateix vagó i veure'm i jo a tu i que molt bé el sopar i jo que a veure quan repetim i temps al temps que la vida es llarga i jo pensant una merda, reina, que no crec en la maduresa, que fins on jo sé la podem palmar demà o tu o jo i si hem de sopar junts llavors malament com no tirem de ouija mal negoci i si palmem tots, no ho sé, igual jo vaig al cel i tu a l'infern, igual perdo l'apetit sexual què sé jo, i quedem, no sé, aquesta setmana, i tu que temps al temps doncs mira digue-li al temps que haver-te entretingut per no pujar al mateix vagó que jo, què sé jo, no va tan de listo, el temps? Que el tiempo dirà i el tiempo cura? Doncs ja et podia fer entrebancar per perdre el metro, o enviar-me una iaia que preguntés pel carrer Londres, que és lo típic, no va tan de listo? Pues que faci algu bé per variar, que jo et veig i mira, quina putada, que sopar i metro, jo ja flipo, excessiu, sobredosi de tu, no sé, ho fem bé o no ho fem, no? És la teva parada i ja et baixes i a veure si et baixes de la meva vida també d'una puta vegada, que al final si que m'hauré de canviar de ciutat...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Underneath

Underneath

73 Relats

215 Comentaris

86325 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:


"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)



Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...