Canvi de rutina VII

Feia temps que no despertava així, estirant una mà i trobant-te al teu cantó del llit, renunciar a obrir els ulls per allò de l'instant previ a la felicitat, i també la mitja por a que sigui un somni com els de sempre, de llevar-me i creure que estaràs esmorzant a la cuina i recordar de sobte que no hi ets i cada dia és com el primer després de que fessis la maleta i marxessis a Cortos de la Sierra en plan retiro espiritual, tota rodejada de vaques i porcs i la plana de Salamanca, farra universitaria i tota la pesca, però retiro espiritual, però obro els ulls i aquest matí no has marxat de casa i ets aquí, dormint encara, amb aquella cara pacifica que casi només tens quan dorms, i el cabell et cau per sobra la cara i bufes una mica d'aire dels teus pulmons per entre els teus llavis dolços per apartar -lo i no pots i ja te l'aparto jo i si et desperto es igual, que em mires i resulta que la bombolla encara no ha rebentat i em beses i murmures que bon dia i abans no m'adono ja ets ben molla sota meu i jo que crec recordar com era això de fer l'amor amb tu, i resulta que no, que és gairebé nou per mi, deu ser que ara que ja no ens estimem i no es cuento de hadas ens limitem a follar perquè ens ve de gust i suposo que això sempre ha de tenir un aire diferent a allò que en diem fer l'amor, tota la part tant ferragosa de haver de dir t'estimo a cau d'orella en el moment apropiat, la dolçor, tot això ho pots obviar quan et limites a follar perquè et ve de gust, ho estic assumint, és molt possible que ara per ara pensis en un altre tio mentre m'agafes el cul i em demanes que més endins, però m'ho trec del cap de pressa perquè si m'ho plantejo serà tot molt patètic i no podré ni acabar-te la feina ni mirar-te a la cara, i també m'estalvio de pensar si aquest orgasme sorollós que estàs tenint pot ser fingit o no, que m'hi aposto el que vulguis a que no, a que ni fingint tan bé com segur que saps fer posaries els ulls en blanc i et posaries tota rigida mentre esgarrapes la paret amb una mà i la meva esquena amb l'altre però també m'ho trec del cap i em concentro que mitja hora com un campió i això a primera hora del matí ja és més esforç del que et mereixes si després total jo usar i tirar i tu bombolla que plop i se'n va tranquil·lament amb un petó a la galta i un ja ens veurem i total aquí els únics que acaben contents son els condons que hem gastat durant la nit que per alguna cosa han complert el seu objectiu i ja poden reintegrar-se a la cadena de reciclatge, reutilització, o el que sigui que ve després de la seva vida intensa i flexible. Puta enveja.