De sang i deliri

Jo res sabía de la fosca sensible,
posseït com vivía per l'etèri deliri
de llums, somnis, il·lusions i normes,
res no sabía de pells mossegades,
d'orgasmes sincrònics i gemecs agònics,
de col·lisions de pells i urpes de bèsties,
de xocs brutals i grinyols nocturns i feréstecs.

Tanta llum camuflava, pecat pirotècnic,
tantes certeses de mans i sexes,
de llits plens de semen i boques obertes,
de penetrar-te cel·lest i volerte calenta
i recorrer-te l'esquena i llepar-te sencera.

Com podia saber que, estimant-me podies
follar-me de pressa i donant-me l'esquena,
lligar-me, llepar-me la llet i l'espera,
gravar-me a l'esquena ungles de fera,
xuclar-me la boca i voler-me condemna,
de sang i deliri,
de pell i d'estrella.