El controvertit

El meu escriure no és més
que un exorcisme constant
de fantasmes que em foraden la gola,
de catarsis que m'escanyen la veu
i no em deixen respirar.

Les meves crisis m'alimenten
i em fan créixer cap a angles
que mai podríeu sospitar,
i que n'arribo a dir, de disbarats!
Són tants i tan variats que ara,
quan les persones em demanen
i vostè a què es dedica?
Els hi dic, mirin, l'audiència ha decidit,
ara sóc controvertit,
em truquen de la tele
només perquè els expliqui el meu últim acudit,
i no s'estan de res, no es pensin,
que de qualsevol tema d'actualitat
ja en volen sentir la meva.
I a les tertúlies, passo un gust!
Duc un carro d'improperis
i la vergonya me la guardo al sarró.
Èxit segur, no falla! Ja m'imiten al Polònia
i a l'As surto dibuixat.

Però, ai las! El meu chollo s'ha acabat
aquesta nit passada, quan una bona dona
que s'assemblava a la Rahola, m'ha preguntat
i vostè, perquè escriu?

Així que he fet memòria i li he contestat
que no em deixa respirar
la veu escanyada de catàrsis
per la gola foradada de fantasmes,
que sóc un constant exorcista
i que escriure això meu, no és res.

Recony, tant bé que sonava
quan havia començat!