Deixaràs de ser un home

Un relat de: Ossian
Deixaràs de ser un home

«I la lluna canviarà en sang abans que arribi el dia»


Ara tens dues possibilitats, venir amb mi allà on no existeix ni la malaltia ni la mort, on només sobreviu l'amor, i em tindràs i et tindré per sempre, tornaràs a ser jove i fort, com el dia que et vaig conèixer. Te'n recordes? Començava l'estiu, et vas quedar adormit al costat del gorg. Et vaig trobar nu i. malgrat tenir-ho prohibit, et vaig prendre. Has viscut com humà, però mai no podràs deslliurar-te del meu embruix. Sempre seràs només mig humà. Vine, torna a ser meu. Seràs jove i fort altre cop. Només has de renunciar a qui ets, a qui vas ser. Ningú sabrà que has existit, tothom qui t'ha conegut o vist t'oblidarà, tant se val si ha estat una vida, un minut o només ha llegit una carta teva. El teu pas pel món humà s'esborrarà per sempre, deixaràs de ser un home, mai ho hauràs estat. Això, o accepta la decadència del teu cos humà, i desapareix lentament de l'univers.

Amb el primer contacte amb l'aigua se li enduriren els ossos, se li enfortiren els músculs i se li estirà la pell. De cop se sentí jove i poderós, fort i invencible. Mentre contemplava el seu reflex a la font, la Veu d’Argent se li apropà, ell va ser conscient de la força que prenia el seu desig i ella li acaricià les espatlles amples i fortes. La pell començà a canviar i passà del color rosat i el tacte suau al platejat de les escates que se li escampaven per tot el cos. Llavors dubtà. La lluna seguia ensangonada mentre la Veu d’Argent el seduïa cantant una melodia desconeguda i el passat li suplicava que no el fes desaparèixer.



Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Ossian | 31-01-2021

    Moltes gràcies pels vostres comentaris.

  • Comentari dels jutges[Ofensiu]

    Bona versió sobre el mite de les dones d’aigua, que planteja la dicotomia entre l’eternitat i l’oblit; que reflexiona sobre el valor del passat i del procés que significa ser humà, amb tots els seus punts forts i aspectes dolents. En definitiva, aquest conte, amb un to un xic fosc o funest que el singularitza, ens ve a recordar l’ensenyança que no es pot tenir tot i que la majoria de vegades ens cal triar. Profunditat embolcallada en un mantell de rondalla, que es veuria arrodonit del tot amb un poliment més esmerçat dels aspectes formals.

  • Un vell somni dels humans de tots els temps[Ofensiu]

    Qui pogués viure per sempre! Però es clar, sense haver de renunciar a res o potser sí, segons com fos la realitat i les perspectives del canvi.

  • Metamorfosi[Ofensiu]
    kefas | 22-11-2020


    Per més fantasia que posem en la mirada amb que ens contemplem, mai deixarem de ser una agrupació temporals de vibracions subatòmiques, com ho és la lluna o els corpuscles ondulants de la llum. El nostre destí és quedar-nos per sempre agrupant-nos en formes canviants.

  • Cap rastre [Ofensiu]
    Magdala | 22-11-2020 | Valoració: 9

    Es fa un buit enorme si pensem en marxar i que no quedi cap rastre de nosaltres, és bonic pensar que quedarà una petita emprenta. Els fills, un consell, el record d un dia qualsevol, o un relat!
    M'ha agradat moltissim, he gaudit llegint-lo i m ha fet pensar.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Un instant[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-11-2020

    Hi ha un instant, potser només una petita fracció d'instant, que separa el desig i decisió irreversible. És el que tu has triat per al teu relat fantàstic.
    És màgic i bonic, i amb aquell punt inquietant tan Ossian.