Avui és el dia

Un relat de: Ossian

Entrem a poc a poc al Temple. El tacte dels peus nus arrossegats per la pedra crea una melodia tenebrosa esmorteïda per la respiració pesada dels vells, els xiscles dels cadells, el plor dissimulat del jovent i la resignació de tots plegats. Al principi tot era més fàcil. De primer els triats havien estat els enemics empresonats. A ningú li sabia greu perquè a ningú li importava què els hi pogués passar a aquella colla de bords malparits. Després va ser el torn dels desafectes. I la cosa es va començar a complicar. Qui decidia qui n’era i qui no? On era el límit que situava a qualsevol a una banda o l’altra de la fidelitat als dirigents? Protestar per l’escassetat de viandes o refutar l’opinió de qualsevol vigilant o sacerdot, et podia dur a una banda o a l’altra. Quan jo no en quedaven, d’enemics ni de desafectes es va crear La Gran Rifa.

Un cop reunits al Temple del Poble Unit, el Sacerdot més gran extreu una bola del gran bombo que fan girar els dos soldats més joves. A dins hi ha els números d’identificació de tots els que no som elit i si et toca La Gran Rifa tens clar quina serà la teva vida el poper any fins que del teu cos ja no en quedi ni una engruna i que la teva consciència hagi estat transferida a la Unitat Central d'Emmagatzematge: estaràs connectat 365 dies solars a la duplicadora de proteïnes IHS33 que anirà multiplicant tota la matèria comestible del teu cos per alimentar la resta de vassalls fins a la propera Gran Rifa.

Comentaris