L’ocàs de cal Carner

Un relat de: Ossian
El temps dels humans està a punt d’arribar a la seva fi. El darrer humà que viu amb nosaltres és aquell a qui anomenaven Pau, un individu llardós al qual li agradava exhibir la força que tenia contra la resta d’humans que convivien amb nosaltres. Tots plegats vivíem en allò que ells en deien una torre o un xalet, un lloc fascinant ple d’escales amb passamans de fusta de roure, teulades de pissarra a diferents nivells, catifes de llana molsudes, mobles atapeïts de gerros delicats, racons secrets i un gran jardí.

Aquell dia, en Pau va empentar escales avall el germà gran, tot seguit escanyà la cunyada a la cuina i després ofegà amb un coixí la mare que encara no s’havia llevat. Ell era el darrer de la família Carner, i ara, finalment, podria viure tranquil sense parents que qüestionaven cada pas que feia i cada idea que tenia. Va baixar els tres cossos al celler i els esbudellà. Repartí els menuts pel jardí i tots els gats de la casa, que ja n'érem un bon grapat, i els que rondaven pels voltants vàrem fer un bon tiberi. L’endemà en Pau el Greixós va aparèixer per la porta principal amb un bon grapat de braços i cames que anà escampant arreu com havia fet el dia abans. La brama va córrer més enllà de la rodalia de can Carner i van fer acte de presència gats i gates que mai ningú no havia vist. Aquell banquet s’anà repetint fins que al celler no va quedar ni un sol tros d’humanitat i el jardí semblava una ossera a l’aire lliure.

Quan feia tres dies que en Greixós Llardós no ens alimentava, convocàrem una assemblea per debatre l’únic punt del dia: la gana. Vàrem dissenyar un pla d’atac i l’endemà a primera hora el vàrem executar amb precisió quirúrgica. En Pau Carner no va poder esquivar l’exercit de gats i gates negres que vàrem enviar escales amunt just en el moment que es disposava a baixar-les i a fe de déu que les va baixar: tot d’una i sense cap mena d’equilibri.


Comentaris

  • quan en facin la pel·lícula[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-11-2022

    Aiiix, Ossian, ja t'ho he dit per una altra banda, però que en quedi constància també a RC. Soc força impresionable, he llegit el teu relat perquè està ben escrit, però quan en facin la pel·lícula, ja t'aviso, no hi aniré.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: