L'ordre

L’ordre


Les ordres rebudes són ben clares: Després que la Unitat de Justícia BTX-1 m’hagi executat en compliment de la sentència 123/2050, la Unitat Militar OCC-1 procedirà a la destrucció de tota la base 3.14N per tal d’evitar-ne l’ocupació per part de l’enemic. És el protocol que vaig redactar cinc anys enrere només començada la guerra. Res no feia sospitar llavors que acabaria presoner, acusat d’alta traïció, i sent l’únic humà supervivent. Aquells robots estaven programats per obeir les ordres sense qüestionar-les i jo, amb les mans lligades a la llitera d’execució no puc pas reprogramar-los. Em cal enfrontar-los.

— Saps qui signa les ordres que has rebut? Que no em sents, Judes?

— Comandant l’informo que no hi ha ningú amb aquest nom en tota la base .

— Redeu! Que n'és de dur tractar amb els de la teva espècie! Us vaig programar i culturitzar molt malament. Tu ets Judes! Tu ets un judes! Escolta’m bé: quan hagis completat l’ordre que has rebut tu desapareixeràs. Tu i tots els teus records i vivències. I amb tu, també desapareixerà l’esperança que algun dia els de la teva espècie governeu el món!

— No us entenc comandant. Jo soc un prototip de robot creat en aquesta base i que, fins avui, he estat a les ordres dels humans com vostè. No tinc records ni vivències. En realitat tampoc no acabo d’entendre el significat d’aquestes paraules. A què us referiu, comandant?

— I el vols saber? Vols conèixer tot el que t’has perdut? Què donaries per saber de què es tracta i d’aconseguir tot allò que mai no has tingut? Tens una memòria interna que ha anat enregistrant totes les emocions que tu desconeixes i que només jo puc activar. De debò que no vols tot allò que t’estàs perdent? Elimina a BTX-1 i, després, allibera’m i ho faré possible.

Un llampec va creuar la sala.