De somnis: 2- Un nou dia (l'ull dibuixat)

Un relat de: Grocdefoc

"L'ull havia estat present tot el dia,
des que el telèfon em despertà
i em posà de nou dempeus en terra."

La meva realitat topa cada dia -dins la cambra on hi entra la llum de les set del matí-, amb el record fugisser dels somnis que oblido de sobte en adonar-me que el dia comença, si no com el d'ahir, sí quasi idèntic.

El gran ull dibuixat el dia abans, protegit ara sota el vidre de la taula i formant part de la recol·lecció d'expressions espontànies, em mira quan m'assec davant l'ordinador -la meva eina, el meu mirall-, mentre jo em pregunto: de què escriuré avui?
Sé que he somiat i, si recordés amb detalls el somni, podria transcriure'l, fins i tot modificar-lo, intentar trobar significats, però la boirina que percebo, en la qual s'ha transformat aquest recent somni, s'escapa per la finestra mentre l'olor del primer cafè del dia substitueix el meu adéu a un somni que no recordaré mai més.

Mirant de nou l'ull dibuixat i mentre ell em continua observant a mi, jo penso: els somnis són literatura. És la nostra exclusiva literatura que ens submergeix en llocs privilegiats, on només nosaltres podem accedir-hi. Per a fer partícips als altres els narrem o els escrivim, però en el mateix moment que ho intentem ja hem caigut en la seva trampa.

A mi em consta, cadascun de nosaltres som literatura. Només cal desabrigar-nos de les flassades que ens cobreixen, despullar-nos de les teles gruixudes que ens vesteixen, espitregar-nos de les pells que la naturalesa ens ha ofert, les quals hem acceptat per amagar-nos del gel i, dins la pell d'os, hem començat a declinar, a perdre el contacte directe. Havíem de córrer per a no tenir fred però varem preferir el foc dins la caverna. Encara som aquells que són a dins, sense veure els cels que es transformen i només en el petit món reflectit en les roques hi creiem trobar consol.

Avui l'ull dibuixat i guardat en el meu petit aparador, m'ha suggerit un viatge per la inconsciència en la qual ens ofeguem quasi a tothora. Però deu ser bo riure's de nosaltres mateixos i de tots els ulls que ens fan l'ullet i de tots els pensaments que ens porten a voler sortir del cau. Si sortíssim veuríem que tota aquesta aparent excel·lència és efímera, volàtil com el gra d'arena que ve dels deserts, o com la volva de pols que aixeca el vent, com la ploma d'ocell que vola sola sense necessitat del cos que un dia la generà, la lluí amb tots els colors del dia i, sense remei, la va deixar anar a mercè dels corrents vers l'espai.(1)

L'ull em continua mirant i jo tanco amb força les parpelles, mentre despenjo el telèfon, marco uns números concrets, espero una veu que em respondrà amb seguretat i que em donarà instruccions per tornar a entrar en la inevitable realitat d'un nou dia.

(1) Parlar de la ploma d'ocell m'ha recordat una cita de Paul Valéry que diu: "Il faut être léger comme l'oiseau, et non como la plume" = "Cal ser lleuger com l'ocell, no pas com la ploma" - pàg. 31 del llibre "Lliçons americanes" d'Italo Calvino.
Haig de dir, però, que després d'analitzar el que he escrit, en aquest cas em reafirmo en la idea de la ploma, no pas en la de l'ocell.

Comentaris

  • Relats, Fantasia, Misteri[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 19-11-2008

    L'ull em mira, l'ordinador, el meu mirall... Grocdefoc, tendeixes a la poesia. La prosa del Misteri, Grocdefoc. La meva apreciació és que els teus escrits s'intueixen més que es segueixen, transportant al lector a una zona intermitja, a dos pams per sobre de la realitat material.

  • Un dia per estrenar[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Torno a passar pel teu espai, i malgrat la temptació d'obrir diferents relats, penso que si vaig llegir De somnis 1 i em va agradar, el més lògic és que avui llegeixi De somnis 2: així ho faig, doncs, ... I no em deceps gens!

    Has reproduït molt bé les sensacions que es poden tenir en començar un nou dia, encara amb una part de tu en el món dels somnis, de l'inconscient, de la nit, mentre la llum avança i la realitat s'imposa.

    M'ha sorprès també, agradablement, trobar una certa coincidència entre aquest relat teu i un poema meu, que t'ofereixo per no trencar la nostra llarga tradició ( jejeje! ): es tracta d' Abracadabra! i si decideixes passar-te, suposo que et resultarà evident la semblança del moment que evoquen.

    També he de confessar-te que la cita deliciosa que presentes al peu del text m'ha fet rumiar de valent i encara hi sóc, però tot i que la idea definitiva és en procés, jo també em decanto per la teva afirmació, a pesar del respecte que m'inspira el senyor Calvino.

    I ara t'envio una abraçada esperant que no et pesi gens si te la poses,
    Unaquimera

  • Em deies en el teu comentari... [Ofensiu]
    - | 01-11-2008

    "Si no he encertat en el meu modest anàlisi, ja m'ho faràs saber." Doncs bé, vinc a dir-te que has encertat de plè. I veig que aquest relat que he triat, també té alguna cosa a veure amb la dualitat a la que jo em refereixo en el meu relat; "Només cal desabrigar-nos de les flassades que ens cobreixen, despullar-nos de les teles gruixudes que ens vesteixen, espitregar-nos de les pells que la naturalesa ens ha ofert, les quals hem acceptat per amagar-nos del gel i, dins la pell d'os, hem començat a declinar, a perdre el contacte directe." Què hi trobem sinó, sota tot aquest tou protector que ens embolcalla, què hi trobem, sinó el que jo anomeno "la fera interior", el nostre jo més genuí, el veritable jo, ocult, protegit, i sovint engabiat..., potser perquè de tan pur, de tan indòmit i autèntic, acaba sent tan innocent que frega la immoralitat, i la seva expressió toparia en excés amb els convencionalismes als que sotmetem al nostre jo social, el jo que sí podem controlar, i mostrar obertament. Ja m'estic enrotllant. Vull dir-te però, que coincidim en una cosa més; tot i que fa temps que ho tinc abandonat, també m'agrada molt dibuixar, i ho havia fet intensament, esbossos i esbossos del cos humà, i l'ull, en concret, l'he arribat a dibuixar de manera gairebé compulsiva. I precisament els meus propis dibuixos, han propiciat algun que altre somni força inquietant... Crec que d'alguna manera, tot això lliga amb les reflexions d'aquest relat.

    Encantada de llegir-te

    Rosella

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/