De sobte, el darrer estiu

Un relat de: copernic


Un no es fa gran d'un dia per l'altre però hi ha algunes coses que et marquen, esdeveniments que amb el pas dels anys veus que han significat un pas de gegant en el camí cap a la pròpia maduresa. Des de petits ens varem criar junts. D'aquells dolços moments només recordo el seu rostre i la sensació de llibertat. En l'univers dels meus records ha quedat per sempre aquella llum esplendent, aquells dies inacabables, els jocs innocents que omplien les tardes caloroses d'estiu.

Va passar perquè tenia que passar. Hi va haver un temps en el que ella em mirava a vegades d'una manera estranya, com si alguna cosa en el seu cos li estigués anunciant el final de la infància. Un dia jo estava assegut i cansat, distret amb la presència d'una corrua de formigues. De sobte vaig sentir, no em feu dir com, el pes incisiu d'una mirada. Ella estava d'esquenes, amb el coll girat i en els seus ulls vaig intuir una invitació. M'hi vaig acostar decidit, hipnotitzat per aquell estrany sortilegi. Tot va anar molt ràpid. Em vaig apropar i tal com estava li vaig mossegar el coll amb tendresa. Després la vaig posseir per darrere, sorprès i excitat alhora. Em vaig oblidar de tot el que m'envoltava. Només volia arribar fins al final, arrossegat cap al plaer pel meu propi instint. Quan tot va acabar no tenia la sensació de que hagués succeït res de reprovable. Malgrat els gemecs i el soroll que varem fer els pares no se'n varen assabentar. Dormien una becaina llarga i profunda.

Després de la còpula la meva germana no va perdre el temps. Tenia gana i va sortir a caçar. Després d'una llarga corredissa en la que va demostrar les seves habilitats com a bon felí va tornar orgullosa, rodejant amb les seves dents el coll de la seva primera gasela de Thomson.

Comentaris

  • Com diu [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-05-2011 | Valoració: 10

    en Joan Gausachs ens has enganyat fins al final.
    Un relat magnífic que demostra, un cop més , les teves qualitats de bon escriptor.
    Felicitats i una abraçada, copernic!

  • Sabia que m’estaves enganyant...[Ofensiu]

    Sabia que m’estaves enganyant. Ho sabia!
    Durant tot el temps de lectura he intentat endevinar per on sortiries i no hi ha hagut manera.
    Molt ben portat, m’has ben enredat fins al final.
    T’he de llegir més!
    —Joan—

  • crohnic | 21-05-2011

    Sempre he pensat que un bon microrelat ha de tenir un toc de sorpresa... sens dubte que aquest ho assoleix... Com a mínim a mi m'as enganyat, quan he començat a llegir no m'imaginava que la història aniria per aquest camí...
    Salut, company!!

  • molt bo copernic...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2011 | Valoració: 10

    un relat amb un final sorprenent... que no és fàcil.

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a dues coses:

    1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1

    2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

  • M'has donat gat per llebre![Ofensiu]
    nuriagau | 16-05-2011 | Valoració: 10

    He iniciat la lectura d’aquest relat, creient que gaudiria d’un dels teus textos basats en records de l’adolescència que tan bé domines. I no, m’has sorprès amb un relat de l’adolescència de... (No ho deixaré escrit, hi ha relataires que tenen el mal costum de llegir els comentaris abans que el relat i...)

    Que perilloses són les mossegades al coll!

    Et seguiré llegint perquè em sorprens,

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

387665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...