De Sitges a les Illes Fiji

Venien a enxampar-lo. Havia burlat el web del banc català més important i fet anar de corcoll la brigada d’investigació tecnològica. S’escapà de l’hotel a corre cuita amb una gorra americana que li tapava la cara. Anà cap al pàrquing, engegà el motor, i circulà a tota velocitat per Barcelona saltant-se un munt de semàfors en direcció sud, cap al Garraf.

Un cop dins els túnels, i gràcies a un nou truc que estrenà per l’ocasió, el cotxe que semblava una furgoneta de manteniment, es transformà sobtadament en un esportiu negre i elegant. Posant-se una americana al mateix temps que girava el volant, la rotació de 180 graus exactes el posicionà novament en el carril direcció nord, cap a la ciutat de Barcelona, amb un aire casual completament diferent. Treta la gorra i posades les ulleres de sol, ara semblava un gentleman britànic tornant de Sitges, relaxat i exultant de felicitat, després d’un cap de setmana inoblidable.

Es creuà amb un munt de cotxes de policia que encara el perseguien en direcció contrària. Pobrets. Què innocents, pensà. Tenia dots innates per aconseguir diners de manera fraudulenta i havia estat actor de doblatge en pel•lícules d’acció. Aquestes dots li resultaven eficaces per burlar la policia. Per això delinquia, beneficiant-se de la poca coordinació internacional. Havia escapat novament. I ja era la tercera vegada en pocs mesos. Amb un ampli somriure mostrà la seva satisfacció per haver enredat aquella colla d’inútils. Mirà pels moderns retrovisors del seu camaleònic cotxe i veié que ningú el perseguia.

I ara, amb el seu avió privat, que l’esperava a un petit aeroport prop de Barcelona, marxaria a un paradís fiscal on aconseguiria invertir els guanys obtinguts, fent-se passar per un empresari respectable. Acabava una aventura però ben aviat en començaria una de nova que el portaria potser a les Illes Fiji, on es reuniria amb la seva companya russa, una jove pèl-roja, ben lluny dels seus enemics actuals.