De desigs

Un relat de: Bonhomia

Cel,desperta.
Sol, ressucita dins la frescor del dia que arriba.

Mel, menjaré.
Sol, convida'm a la festa de la companyia.

Tres, i no quatre,
són els colors que m'agradaria acariciar per difuminar-los.
Ai, món de déus, mai no deixaràs d'angoixar-nos?

És ben senzill: vull caminar.
Estic oprimit: vull somniar.

Cel, desperta.
Sol, ressucita dins la frescor del dia que arriba.

Comentaris

  • Senzill, ample i absurd[Ofensiu]
    filladelvent | 26-04-2006

    Aquests desigs s'han de llegir entre línies, perquè la mel i els tres colors (no quatre) i juguen un paper important per adonar-te que no és un simple cant al matí.

    La introducció és bona i, com sovint em passa amb la teva literatura, i he trobat punts en consonància en la meva: "emborratxar-se de llum" és una expressió màgica que utilitzo i que la tinc com a quelcom possible en la vida real; el mateix títol "De desigs" s'assembla a un dels meus.

    Un dia m'agradaria de fer un poema conjunt, tu i jo; la idea m'atrau.

    Continuo llegint,

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.