De com va néixer i morir la raó

Fa més de dos-cents milions d'anys, a cavall entre els períodes del Permià i el Triàsic, després d'un gran desenvolupament de la vegetació, i de presenciar la més brutal explosió de vida a la Terra, un grup d'individus preocupats pel futur del nostre planeta es van reunir constituint-se com a Gran Consell de Savis Universals. Era una quadrilla d'allò més heterogènia, formada per roques, algues marines i una munió d'animalons que van proposar-se d'establir La Norma Bàsica de Tot; és a dir, una espècie de constitució no redactada que regulava el funcionament del món conegut i per conèixer.

La Terra era un immens caldo de cultiu. Es formaven espècies noves a cada trenc d'alba i, d'entre l'immens oceà i acaronats per una atmosfera pudent, els continents emergien de les profunditats. El món era tan nou que res no tenia nom; i els membres del Gran Consell hagueren d'inventar-se'n un per a cada cosa que vegueren i estímul que sentiren. Malgrat els esforços, aviat van veure que intentar manejar aquella colla de paraules sense ordre era un caos. Així, per referir-se a una pedra, hi havia éssers que cridaven "lluna" i altres que, sense entendre la mecànica del llenguatge, començaven les frases al revés, amb la qual cosa era impossible un diàleg sensat i entenedor. Van tenir lloc àrdues discussions amb l'objectiu de reconduir l'anarquia lèxica i gramatical que reganava arreu, però al final la precipitació va guanyar a la valoració crítica. Així és que, sense consciència del gran error que cometien, el Gran Consell va crear una eina molt més subtil i perillosa que la més esmolada de les pedres, capaç d'explicar qualsevol fenomen o de provocar, maquiavèlicament tergiversada, les més grans catàstrofes. La van etiquecar amb el nom de "raó"; neixia una habilitat dubtosa que només otorgaren als humans, per considerar-los l'espècie físicament més feble de l'Arca.

Amb la perspectiva que ens brinda el pas del temps, ara sabem que d'aquesta raó primitiva en van sorgir les grans civilitzacions d'Orient i d'Occident; les quals, molt hàbilment, utilitzaren el concepte "racional" per avançar en tots els àmbits. Amb tot, i com ja s'apuntava abans, la creació de la raó fou una arma de doble fil en ser entregada a uns éssers incapaços d'interpretar-la. I és que després de centenars de segles de perversions, guerres, fam i opressió, el món arribà a una situació crítica. Els humans, aquella tosca i feble evolució del gènere homo, esdevingueren mestres de la barbàrie, una mutació de la raó primitiva. Però com era habitual des de la primera trobada dels Savis, la bruta raó, sempre ella, decidí que ja era hora d'acabar amb cada un dels atacs i desgràcies que patia el Planeta blau i els seus habitants.

La conclusió, que lògicament va ser fruit d'una meticulosa reflexió racional, consistia a destinar un dia a l'any a la conscienciació i resolució d'un conflicte. Així, va fer-se notori el Dia Internacional de la Llúdria de l'Empordà, el Dia Internacional del Llibre, el Dia Internacional del Telèfon Mòbil, fins que el deliri va arribar a cotes inimaginables. Va arribar el Dia Internacional del Dia Internacional, cosa que suposà una veritable revolució de principis i una gran sacsejada de consciències. I és que gràcies a destinar tot una jornada a preguntar-se sobre el sentit dels dies internacionals de qualsevol cosa, s'arribà a la conclusió que només amb un dia a l'any d'unir esforços en contra d'epidèmies i de problemes socials no s'arribava enlloc, i més si l'endemà ja s'havia de tractar un altre tema. Enmig d'aquest batibull organitzatiu, havent transcorregut un llarg i fatídic període d'inactivitat, el ja cèlebre Gran Consell de Savis es tornà a reunir. Després de debats acarnissats i bullangues de tot tipus, van concloure que, només amb un dia a l'any, lluny de solucionar-se res només es creava frustració, la decepció de milions de consciències i l'eternització dels problemes. Per això van decidir per unanimitat suprimir els Dies Internacionals del calendari. Malgrat tot, res no hauria tingut sentit si el canvi no hagués anat més enllà, a l'arrel del problema. I, efectivament, hi va arribar. El Gran Consell de Savis va emetre un veredicte, apoteòsic, en el qual s'eliminaven totes i cada una de les modalitats de la raó, aquesta corrupta aliada del dèbil, i abominable arma que sempre cau a mans del Mal.