D'Arenys a Malgrat

Estic esperant a l’estació d’Arenys el tren que m’ha de portar a Malgrat. Volia asseure en algun banc, perquè em queda una estoneta, però no em vull intoxicar, perquè, els pocs que hi han, estan ocupats per gent expulsant un pestilent fum. Romanc dreta, I almenys puc respirar, encara que m’ hagi d’ anar movent per esquivar amb habilitat l’enemic. Són les deu de la nit passades, I quan arribi a casa, encara hauré de treure el gos a passeig. Ja arriba el tren.
Ja soc a dalt. Excepte un parell de nois que estan parlant en un idioma que no m’agrada massa però que entenc molt bé, la resta estem tots enfocats en el mòbil. Escoltant música, escrivint, veient vídeos, o a les xarxes. També hi ha un noi que llegeix a la vegada que escolta alguna cosa. A mi això se’m faria bastant difícil. Ha pujat un noi demanant almoina. Sovint em pregunto què faria jo en la seva situació. No se si seria capaç d’espavilar-me. La gent té una tendència bastant gran a ignorar aquests fets, sobretot perquè alguns personatges es dediquen a pidolar amb el tetra brick de vi al costat, perjudicant als que demanen per necessitat.
Ja soc a Calella, en un tres i no res arribo al meu destí. Vaig preparant les coses.


I