curiositats del destemps

Un relat de: quetzcoatl

Desplou
Desgela
Desfangueja

Es temps de primera primavera
i d'amants que es desabracen
i es desdiuen de la desestima

...desinventen poemes.

Comentaris

  • Curiositats...[Ofensiu]
    George Brown | 09-06-2005

    Carai… no puc més que dir que és un poema força estrany, sobretot a primer cop d'ull... però en successives lectures l'he anat comprenent (crec)...

    ... Tot té un començament i una fi... i quelcom que ara ens es impossible preveure, pot passar. Quan estem enamorats i estimem a alguna persona, creiem (convençut) que serà per sempre, aquesta és la màgia de l'amor, que no ens deixa veure més enllà, però molt cops l'amor té un final, a vegades de forma inevitable, a vegades de forma sorprenent, esperat o inesperat, tots els desitjos es desfan...

    M'ha agradat molt com has plasmat aquest fet, amb tots el seus ‘des'... molt ben torbat.

    una abraçada,
    Jordi.

    PD: ... i 200!

  • doncs...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-05-2005 | Valoració: 10

    desfaig el que feia, però no em desdic del que deia... dic i redic que ets la millor! que ets super-original i t'has tret de no sé on un poema breu fet en el desfet dels temps...
    un petó autèntic sense despetonejar-lo!!! i estic encuriosit sobre aquesta mena de pedra on estàs asseguda... em recorda no sé què... és que jo no sóc científic ni antropòleg ja ja...

  • silvia_peratallada | 18-04-2005

    hola!
    he vist que m'has comentat, i el cert és que no t'havia llegit, crec....
    i m'enduc una bona sorpresa, com sempre a Relats!
    mmm, a més, aquest poema em recorda força a Maria Mercè Marçal, i el seu desneixer, jeje.
    felicitats, molts bons versos companya!!
    salut i revolta!
    Sílvia

  • Ei!!! que et rebobinen...[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 12-04-2005 | Valoració: 8

    Acabes de relatar un poema d'amor en marxa enrera.
    Segueix així d'original!!!

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

161029 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com