CRUELTAT IV.

POTSER, FINS I TOT, ERA UN ESSER HUMÀ.

Sense immutar-me per la seva mirada vaig continuar parlant amb el dubte si les meves paraules arribaven al seu pensament o es perdien entre la llum de les espelmes o la penombra de la habitació. Sir Cristòfol continua impertorbable però els seus ulls verinosos eren clavats en la meva semi nuesa.
 Vas nàixer d’una dona i ens hauries de respectar perquè som portadores de vida. Tu sense dones no existiries i la humanitat hagués desaparegut.

No sé què va passar perquè les seves faccions van canviar així com l’aire cruel de la seva mirada. Deixar de ser la mirada del home poderós capaç de qualsevol maldat i es convertí en l’infant que va ser un dia llunyà.

Només pronuncià una paraula i plorà cosa que mai m’havia imaginat en un home d’un posat tant petri.
 Tata- i balbuceja altre cop.- Tata. -Semblava ferit internament per un record íntim.

Les meves idees eren plenes de suposicions. No creia que les meves sines li provoquessin cap reacció especial. Potser la seva visió, la meva duresa parlant o ambdues coses van trencar el cristall que envoltava el seu cor i va mostrar-me la part dèbil de Sir Cristòfol.

Sonà el telèfon anul•lant l’aïllament de la cambra. Cordant-me la brusa i amb pas segur vaig abandonar l’hotel. Em sentia dona. I tant com dona o com home no havia de ser el joguet per diversions cruels d'altres. Només hi ha el bon amor per aconseguir la felicitat..

Com si el cristall esquerdat en la nostra entrevista formes part de la bombolla que el protegia poc després Sir Cristòfol, tornava a ser a primera plana dels diaris al suïcidar-se.

En escriure el meu article vaig indagar per saber les circumstàncies que envoltaven la seva vida des de petit.

La tata era la dida que l’alletà de petit i que el protegí de la intemperància i els mals hàbits familiars. La dida, que va ser la mare afectuosa en contra de la violència i l’oblit d’uns pares cruels. La tata que va sacrificar la vida per salvar la del seu nen malgrat no fos propi.

I vaig entendre l’home, però mai entengué al monstre assassí en què és convertí.
Violència crida violència. Lluitem per una societat justa on homes i dones puguin conviure en pau i equilibri.

Miquel Pujol Mur.
Berga, 22/11/2012.