Crònica d'una elegia anunciada

Un relat de: Llorenç Garcia

I

Despertant al llit de bon matí,
com gall que no anuncia l'alba,
els dies assoleiats capgiren-se grisos,
la música de la ràdio torna's cant inaudible.

Vint-i-quatre hores per davant,
mancat d'una veu aconhortadora,
d'un aixopluc on l'ànima se solace.

Roman un abans recordat amb nostàlgia,
un sempre incert després,
fatigós per al coix sense crossa,
per al miop sense lents.


II

Sempre perfilaré el somriure,
d'aquell que sap que,
malgrat les llunyanies,
un bon camí t'aguaita,
una llum de bon averany
t'il.lumina sense enlluernar.

Jo m'extraviaré pel bosc,
per l'escarpada senda que no condueix enlloc,
jugant entre matolls,
reposant en escadussers dolls
de déus diamantines,
per tornar a empantanar-me en fangs de la vida.

I per sempre,

el record.

Comentaris

  • Solitud..[Ofensiu]
    bocidecel | 04-08-2008 | Valoració: 10

    ...absència, dolor.

    Perquè m'entristeixen tant els teus poemes? Serà que els teus versos destapen també la meva solitud, les meves absències, el meu dolor.

    On has deixat l'esperança?

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

315 Comentaris

108262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog