Correspondència

Un relat de: Iona
Avui endreçant, he retrobat una capsa on hi guardo cartes antigues, i he passat una bona estona rellegint-les i recordant vells moments.

Enmig de tanta nostàlgia, he anat pensant. Quants cops hem vist en una pel·lícula cremar una carta sense llegir? Quantes n'hi deu haver d'extraviades que mai han arribat al destí? Per no parlar també de les interceptades maliciosament. Quants destins han canviat per cartes arribades massa tard? I aquelles que l'autor mai han gosat enviar.

Avui dia ja no mirem la bústia amb il·lusió, les cartes ja no acostumen a donar-nos bones notícies. Només algunes postals despistades encara perduren.

Les noves maneres de comunicar-nos han suposat la mort de les cartes, però també d'aquell romanticisme i saber esperar que ens regalaven.

Sempre ens quedarà la carta com a gènere literari. Qui no ha fruit llegint la carta que Franz Kafka va escriure al seu pare i la seva mare va interceptar o L'emotiva carta d'una desconeguda d'Stefan Zweig.

Comentaris

  • Nostàlgies[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 05-10-2021 | Valoració: 10

    Tens tota la raó, nostàlgia de rebre i d'escriure aquelles cartes que ben mirat era tot un risc en saber si arribarien al seu destí.
    Com sempre, saps descriure el vols dir i el millor de tot sap duu al lector on vols que estigui.
    Gràcies, per compartir
    Neus Marín

  • Cartes[Ofensiu]
    Prou bé | 03-10-2021

    Un bon relat que a molts (O a tots) ens durà a la memòria cartes descrites i cartes rebudes. Però sobretot ens recordarà períodes de la nostra vida passada! Ens seguim comunicant, potser més i tot però la pèrdua de les "cartes" també comporta altres pèrdues, que cadescú sap per ell quines són!
    Deu ser la tardor que ens ha tornat melenconiosos?
    Amb total cordialitat

  • Galzeran (homefosc) | 03-10-2021

    He llegit el teu relat, i m'has donat una idea. Jo tinc una carta-relat, escrita per a un concurs on no va guanyar per molt poc, segons tinc entès, i que un dels jurats em deia que l'hauria de fer pública, i avui, després de llegir el teu relat que reclama aquells temps passats, m'he decidit a fer-ho aquí.
    Cinc anys més tard, entre tu i la brins m'heu convençut a publicar un relat en el meu perfil.

    Sobre el teu relat dir-te que és una bona reflexió sobre coses que ja no temi, coses que el pas del temps s'endú. Ens seguim comunicant, però no amb aquella aurèola de misteri de quan rebies un sobre sense remitent, o amb la d'un remitent que esperaves amb ànsia. Jo en vaig escriure unes quantes, quan feia la mili, i després a unes amigues de Madrid i unes altres de Tolosa de Llenguadoc, en castellà i en francès. Ha plogut molt.

    Bé, això gairebé ha semblat una carta d'aquelles!

    Bona feina Iona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: