Correspondència

Avui endreçant, he retrobat una capsa on hi guardo cartes antigues, i he passat una bona estona rellegint-les i recordant vells moments.

Enmig de tanta nostàlgia, he anat pensant. Quants cops hem vist en una pel·lícula cremar una carta sense llegir? Quantes n'hi deu haver d'extraviades que mai han arribat al destí? Per no parlar també de les interceptades maliciosament. Quants destins han canviat per cartes arribades massa tard? I aquelles que l'autor mai han gosat enviar.

Avui dia ja no mirem la bústia amb il·lusió, les cartes ja no acostumen a donar-nos bones notícies. Només algunes postals despistades encara perduren.

Les noves maneres de comunicar-nos han suposat la mort de les cartes, però també d'aquell romanticisme i saber esperar que ens regalaven.

Sempre ens quedarà la carta com a gènere literari. Qui no ha fruit llegint la carta que Franz Kafka va escriure al seu pare i la seva mare va interceptar o L'emotiva carta d'una desconeguda d'Stefan Zweig.