Cor de titella

la veritat és que sí, estic content d'haver guanyat dos reptes seguits...
m'ha agradat molt el teu titella que vol ser carn...

una abraçadota i que provi l'estiu
joande

que la nuriagau t'ha possat, he vist millor el poema, és a dir, l'he vist dins meu, l'he interioritzat i m'ha fet peça. Molt intens i ben lligat poema, amb un desig de fer més enllà d'allò que ens està permès.

Et felicito.

PS
L'altre dia vàrem tenir un mal entès, i la cosa és que jo no havia llegit el teu post, i com anava una mica de vibracions baixes, el teu post posterior em va sentar malament, perquè no havia pensat en el teu primer, i en llegir-ho vaig comprendre, però encara no vaig saber reaccionar, espero que em disculpis.
Com he vist que participaves al repte del nano, m'he recordat del tema, però ja està oblidat per part meva. Hi ha dies que no hi som del tot.

Gran poesia, no li falta res. Té molta originalitat i tots els versos estan per sobre de l'expressió normal, cosa que la fa brillant. M'ha encantat.

Felicitats!


Sergi

titella dominat per fils, fusta que es deixa portar per ells. Bonic tot el poema farcit d'estrofes captivadores com: batec que brota a l'herba de bell jardí que viu endins.
Igual que als demés relataires de la meva llista de preferits, fa dies que no et comentava però es que la salut no m'ho ha permès.
Una abraçada
Lluís

Qui vol ser de fusta poden ser de carn i ossos, qui no vol la llibertat per actuar sense fils que el dirigeixin?

Cendra de flor

He sentit bategar aquest cor de titella, personatge entre el mite i la realitat, tot llegint els versos.

Aquest cor que "vol caminar terra i fang", accepta per endavant que no serà senzill recorre el trajecte quan els peus siguin llastrats per la realitat,
Quan "no vol ser fusta, vol ser carn", renuncia a la immortalitat, a l'absència de patiment, a la distància que estalvia mals i penes, a canvi de sentir la vida corrent impetuosament endins.
Rebutjant els falsos escenaris, s'arrisca a trobar-se davant un penya-segat real, però guanya la possibilitat de passejar per un prat bell...
Dóna-li, si et plau, l'enhorabona pel seu valor al titella de part meva!

T'envio una abraçada autèntica,
Unaquimera

Bon poema, crec k no está tot dit,sempre crec k un relat esta finiquitat,on ja no n`ha res mes per dir. sautacions.

Una poesia dóna vida a la fusta i els fils. Preciosa la teva interpretació de la imatge suggerent que ens va proposar la mjesus.

Felicitats pel poema, companya de reptes!

Núria

Una nina de fusta, moguda per un bon titellaire que ha mogut les cordes amb sensibilitat i tendresa.

M'ha encisat. Et felicito!

Modern Pinotxo, de tendresa lluent d'avui... Matèria inert cercant el batec de la vida. Aquest miracle, que és aquí, en aquesta tan polits versos un murall com de somni, s'ha produït sempre ...que és com dir que es produeix ara, que es reprodueix permanentment, creant el temps, creant la vida, i dotant de sentit la gelor de la infinitud.
Com, si no, hi ha un cor capaç de bategar -i una boca capaç de comunicar-?
Com podria -pot- estar d'altra manera? Com pot no ser conscient la matèria d'ella mateixa per perserverar en la magnitud inconcebible del seu temps?
Tot penja dels fils del titellaire, tal vegada, tot és fràgil, com la bellesa del món, del jardí ocult, del "roig a les venes".
Una abraçada,
franz