Cercador
Contes del Raval: L'home foc
Un relat de: Eric MartinezEl carrer de l'Abat Safont estava rodejat, un regiment de soldats havia entrat per la cantonada del carrer de Sant Pau, i l'altre pel paral·lel.
El capità March havia defensat la ciutat de Barcelona tota la vida, la sang de les seves venes tacava els carrers, més fins i tot que el vi de les vinyes, i els vòmits dels borratxos.
Li deien l'home foc, era un home valent, fidel a la llei, i fidel al poder... Però ara el poder havia canviat, i el control del poder estava en mans d'un boig, i el March, aquell colomenc no s'emportava gens de bé amb els desequilibrats.
Saps perquè li deien l'home foc? Quan era jove, es va cremar les mans salvant una família d'un incendi, i ni tan sols quan la carn se separava dels ossos va deixar d'empènyer els cossos inconscients per la fumarada.
Aquell colomenc no es va quedar parat aquell dia, i tampoc es quedaria parat aquest.
- Senyor March, ja venen...
El capità va conduir els rebels al túnel que conduïa fora de la ciutat, i una vegada ho va fer, es va quedar amb els seus millors homes, els seus amics... La seva família.
- Que fem capità? Els soldats han pres el carrer, ens esperen...
- Ho sé...
Va dir en March somrient...
El seu amic Vilchez el mirava espantat, i a poc a poc, conduïa la mà a l'espassa.
- Capità March! Surtin amb les mans als aires, en nom del General Primo de Rivera!
Deia des de el carrer el lacai del general.
- He ensinistrat a aquests homes des de la joventut, no dubtaran en enfrontar-se... Però si hem de morir... Si devem morir... Aquesta és la millor forma.
March va treure la seva espasa, mentre els seus germans d'armes el miraven orgullós...
I amb fúria, amb ira i sobretot amb orgull, el capità March va sortir al carrer, espasa en mà, davant de docents homes armats.
A mesura que els nostres homes avançaven, els soldats s'impacientaven cada vegada més, i mentre el lacai cridava...
- Foc! Foc!
Les flames creixien fins a fer una foguera de dubtes al cervell dels soldats.
Els trets van començar a fer-se sonors...
Alguns diuen, que no es va trobar cap cadàver aquell dia al carrer, i que el capità March i els seus companys van escapar entre la fumarada.
Altres diuen que els soldats no van tenir el coratge, o millor dit, que els soldats van tenir la valentia de no fer cas al poder, i fer cas a les seves pròpies conviccions, errant els trets dirigits als nostres protagonistes.
El que et vull fer entendre amb aquesta història, i tal com he dit en més d'una ocasió, és que cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història, i és per aquesta raó, estimat amic, que encara que no estiguis segur de la presentació de la meva obra, per la meva part, com a autor que sóc d'aquesta, t'asseguro que ''El cafè de la Marina'' dura a terme la seva representació pactada, encara que hagi de ser jo mateix el que obri les portes del teatre.
El capità March havia defensat la ciutat de Barcelona tota la vida, la sang de les seves venes tacava els carrers, més fins i tot que el vi de les vinyes, i els vòmits dels borratxos.
Li deien l'home foc, era un home valent, fidel a la llei, i fidel al poder... Però ara el poder havia canviat, i el control del poder estava en mans d'un boig, i el March, aquell colomenc no s'emportava gens de bé amb els desequilibrats.
Saps perquè li deien l'home foc? Quan era jove, es va cremar les mans salvant una família d'un incendi, i ni tan sols quan la carn se separava dels ossos va deixar d'empènyer els cossos inconscients per la fumarada.
Aquell colomenc no es va quedar parat aquell dia, i tampoc es quedaria parat aquest.
- Senyor March, ja venen...
El capità va conduir els rebels al túnel que conduïa fora de la ciutat, i una vegada ho va fer, es va quedar amb els seus millors homes, els seus amics... La seva família.
- Que fem capità? Els soldats han pres el carrer, ens esperen...
- Ho sé...
Va dir en March somrient...
El seu amic Vilchez el mirava espantat, i a poc a poc, conduïa la mà a l'espassa.
- Capità March! Surtin amb les mans als aires, en nom del General Primo de Rivera!
Deia des de el carrer el lacai del general.
- He ensinistrat a aquests homes des de la joventut, no dubtaran en enfrontar-se... Però si hem de morir... Si devem morir... Aquesta és la millor forma.
March va treure la seva espasa, mentre els seus germans d'armes el miraven orgullós...
I amb fúria, amb ira i sobretot amb orgull, el capità March va sortir al carrer, espasa en mà, davant de docents homes armats.
A mesura que els nostres homes avançaven, els soldats s'impacientaven cada vegada més, i mentre el lacai cridava...
- Foc! Foc!
Les flames creixien fins a fer una foguera de dubtes al cervell dels soldats.
Els trets van començar a fer-se sonors...
Alguns diuen, que no es va trobar cap cadàver aquell dia al carrer, i que el capità March i els seus companys van escapar entre la fumarada.
Altres diuen que els soldats no van tenir el coratge, o millor dit, que els soldats van tenir la valentia de no fer cas al poder, i fer cas a les seves pròpies conviccions, errant els trets dirigits als nostres protagonistes.
El que et vull fer entendre amb aquesta història, i tal com he dit en més d'una ocasió, és que cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història, i és per aquesta raó, estimat amic, que encara que no estiguis segur de la presentació de la meva obra, per la meva part, com a autor que sóc d'aquesta, t'asseguro que ''El cafè de la Marina'' dura a terme la seva representació pactada, encara que hagi de ser jo mateix el que obri les portes del teatre.
Comentaris
-
Meravellós i colpidor[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 07-08-2020 | Valoració: 10
Vaja història! que vessa per la seua situació d'aquest home foc. Sí senyor, s'ho mereix.
M'he admirat com ho finalitzes...!!
Escrius molt bé les situacions.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT -
Sorprenent final[Ofensiu]Romy Ros | 15-04-2020
Hola Eric,
M'ha agradat el final de la teva història on el narrador ens presenta les seves intencions. No m'ho esperava.
T'envio una salutació cordial i sense foguera,
Romy Ros ;) -
Moltíssimes gràcies[Ofensiu]Eric Martinez | 14-04-2020
Moltíssimes gràcies crack!
És un petit homenatge a un paisà de Santa Coloma de Gramenet jejeje -
Revelació de la identitat[Ofensiu]SrGarcia | 14-04-2020
Una història de caràcter èpic i misteriós pels dos possibles finals. Per si no n'hi hagués prou amb aquests dos, el narrador revela la seva personalitat i tot el sentit del relat a un paràgraf final magistral.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna