Confessió d'amor de veritat

Un relat de: Bonhomia
Tinc trenta-dos anys i en faré trenta-tres el mes d'agost. Fa set anys que no surto amb cap noia, durant els quals m'han rebutjat noies i dones el seu amor.
Tanta poesia d'amor per a res, per a arxivar, amb el cor sanglotant i plorant.
Sé que hi ha coses que no faig bé, però no mereixo que se'm negui l'amor d'aquesta manera, essent gairebé un sant mentre molta gent pensa que sóc un dimoni.
Tins dues malalties, una de mental i una de física per a tota la vida. És aquesta la raó? No sóc humà, jo també, i se'm critica cara a cara per a gent que es dedica a fer el que vol i el que pot, dues constants vitals? És que tampoc mereixo amistat? Jo n o he triat la meva absurda soledat.
Però sóc esclau de l'amor, i això si que no ho puc negar doncs és tan real com la vida mateixa. És que no mereixo riure i somriure sincerament?
Si algú m'entén de veritat que m'ho digui, jo mai he perseguit l'infern.


Sergi
13-07-2011

Comentaris

  • un relat contundent i..[Ofensiu]
    joandemataro | 25-07-2011 | Valoració: 10

    que dóna per pensar Sergi. Tothom mereix amor tens tota la raó

    Ah, gràcies per comentar-me el Bell veler... és cert que no cal acabar amb un naufragi però era un poema fet en un moment de naufragi anímic, ara gràcies a moltes persones que m'estimen ja l'he superat

    en fi , una abraçada i fins la propera
    joan

  • I tant que t'entenc ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-07-2011 | Valoració: 10

    I és clar que et mereixes amor!
    Queixa, neguit , tristor són els mots que em suggereix aquest relat teu.
    Mira Sergi, tal vegada diràs que aquesta vella no sap quant difícil és viure sense amor. Però l'amor no es redueix , tan sols, al de home-dona. (Comprenc que a la teva edat és necessari ). Tu dóna amor i veuràs com en reps.
    Una carinyosa abraçada, benvolgut Sergi.

    Nonna

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.