Compartir el seient de l'autocar...no és fàcil...

Un relat de: AntavianA

Ni espectacularment maca, ni especialment lletja. Així sóc jo, normaleta, del montón, vaja, això és el que sempre he pensat, així és com sempre m'he vist però un bon dia, una noia va aconseguir que almenys per uns instants, més concretament, durant un parell d'hores em sentís la noia més maca i atractiva del món mundial.

Era divendres i agafava l'autocar que em portava a les meves terres. El meu xicot m'havia vingut a acomiadar a l'estació. Francament, em fotia moltíssima mandra empassar-me dues hores de viatge, però de tant en tant, una visiteta als pares tampoc fa cap mal. Doncs res, que si abraçadeta per aquí que si petonet per allà, que si una altra parelleta de tòtils a l'altra banda de d'estació fent-se carantonyes...

En fi, després de les abraçades pertinents vaig haver de pujar a l'autocar, quin remei. L'important, però, era situar-me en un bon lloc. Per mi un bon lloc es poder seure al final de tot del bus i amb cap empipador al costat. Una vegada ja em va tocar seure amb un vellet que va estar clavant-me el colze a les costelles durant tot el viatge, i puc afirmar que viatjar amb un un colze clavat no és massa còmode. Així doncs, ja estava assegudeta al meu lloc, soleta, amb un llibre i una gran dosis de son.

L'autocar va travessar tota la ciutat i va parar a la zona universitària on recull, majoritàriament, estudiants que van a passar el cap de setmana a casa seva. Allí va començar a omplir-se i és quan vaig veure perillar la meva comoditat. Estava clar que m'havia de mentalitzar que hauria de compartir els meus dos seients amb algú.

Va ser un moment tens, és aquell instant en què un resa perquè qui busca seient no s'hagi fixat en el seu. Hi ha gent que per evitar un acompanyant de viatge omple el seient del seu costat amb un munt de trastos, que sí llibres, motxilles, jaquetes, aigua, etc. D'altres fan veure que llegeixen i també deixen dissimuladament la jaqueteta al seient del costat. N'hi ha alguns que marquen, molt ben marcat, el terreny i seuen al seient que dóna al passadís, aquests només els hi falta portar apuntat al front "no vull ningú que m'emprenyi".

Encara que jo estava asseguda amb la tècnica "estic llegint un llibre i m'he deixat la jaqueteta al seient del costat" tenia la cosa molt malament. L'últim passatger, un noi jovenet d'uns 19 anys, va pujar a inspeccionar el terreny. Només li quedaven dos llocs buits. L'un al costat d'una iaia que, pobrissona, anava amb crosses, i l'altre al meu costat. La cosa estava cantada, noia et tocava compartir el seient. Resignació, tu, resignació.

Tot i l'evidència que no tenia més remei que seure amb mi, el noi va seure amb un cert nerviosisme. Com he dit, tampoc és que sigui un bellezón com per posar dels nervis un xicot però llavors ja vaig descobrir quin era el seu problema. Li vaig seguir la mirada i vaig veure que una noia, suposadament la seva xicota, des de baix al carrer el mirava amb molta mala llet mentre el noi li gesticulava com podia "que la senyora porta crosses".

La noia, emprenyada va treure el móbil i va trucar el noi. "Anna", li deia ell, "sí... ja he vist el seient del costat d'aquella iaia...però porta crosses ... jo que sé l'edat que té la tia aquesta...No, no li preguntaré...Vaaa, Anneta..." El noi anava afluixant la veu a poc a poc...i jo me l'anava mirant de reull. "Ei...Anna, prou...que em sembla que la tia aquesta s'està adonant que parlem d'ella...Prou, Anna, ens truquem després...sí, sí, jo també...Adéu, adéu..."

Aquella situació em va semblar clarament surrealista. Aquell paio estava parlant de mi? Aquella tia estava gelosa perquè el seu xicot s'havia assegut al meu costat? Mireu, en un principi ho vaig trobar curiós, perquè una pensa... "Carai, carai, aquí una provocant gelos, tant guapota i atractiva estic avui?" Vaig fer un intent de veure'm reflectida al vidre de l'autobús i psé, cal reconèixer que estava guapota, sí, per què no? Anava amb un pentinat que no em quedava gens, gens malament. Portava un jersey la mar de sexy que em deixava una espatlla al descobert i que em quedava, força, força bé. Vaja, que el disgust d'aquella figatoba m'havia pujat l'autoestima en un tres i no res.

Fins aquí tot plegat ho vaig trobar graciós, fins i tot, simpàtic però al cap d'una estona ja vaig començar-me a sentir realment incòmoda. "Anna, ja és la cinquena vegada que em truques...sí, encara hi ha les crosses, no m'hi puc asseure al costat...com cony vols que les guardi al maleter!..." Jo m'havia d'aguantar el riure, no em podia creure que aquella noia el volgués fer canviar de lloc. Em vaig passar el viatge havent de dissimular "que no les guardaré, ja estic bé on estic... Clar que estaria millor amb tu...al teu costadet...va...Anna...Que sí, que la tia aquesta no sé ni com es diu...no hi parlo...no, no...no li dic res...que no sé quina edat té... " Aquella noia tenia com una mena d'obsessió per el meu nom i per la meva edat.

Les trucades van anar seguint, no paraven, cada cinc minuts una nova conversa. Aquella noia estava cada cop més gelosa. Estava pirada, boja. Com es pot arribar a aquests extrems? I jo vinga a posar-me nerviosa. Tenia ganes d'agafar el telèfon i dir-li a aquella tia unes quantes coses del tipus "Xata, el teu xorbo ja te'l pots confitar" o "Tia, tens un problema d'autoestima molt greu, ves al psicóleg, fes-me cas."

Al cap d'una estona el teléfon del noi va tornar a sonar. Va contestar, però, per sort , no era la plasta de la seva xicota, era un amic. "Què tio? Com va? Sí...vaig anar al concert amb en Quim..." La trucada li va durar uns 10 minuts, més o menys. El noi es va acomiadar del colega i va penjar. Aquells 10 minuts d'incomunicació entre la parelleta van ajudar a desencadenar el gran drama final.

L'autocar ja havia arribat a la seva destinació i els passatgers ja ens aixecàvem dels nostres seients quan el noi va rebre una altra trucada, aquest cop era ella. "M'han trucat... no, no he apagat el móbil...Va, que ja parlarem...Mira...Sí!...Sí! joder!...ja está!...tens raó! Collons Anna!.... prefereixo estar amb ella, està molt més bona que tu! I saps què? ens hem fet molt amics. Ara aniré a fer un café amb ella i ens ho passarem de puta mare sense tu. Adéu" El noi va penjar el telèfon de cop mentre recollia la seva maleta. En aquell moment jo estava al seu costat agafant la meva bossa. Em vaig mirar aquell nano i vaig pensar "Tio, vaya plasta que t'has tret de sobre..." i tot seguit vaig marxar tant aviat com vaig poder. Si home! Ara només em faltava que després d'aquella tortura de viatge haver d'anar a fer un café amb ell.


Comentaris

  • waaaaa[Ofensiu]
    AnNna | 11-04-2005 | Valoració: 9

    l'he llegit al llibre i és genial! m'agrada molt l'humor amb el que descrius els gelos de la pava....
    però... al final... si era mono... jo hauria anat a fer el cafè!!! ;)

    petons
    aNNNa

  • L'he llegit al llibre...[Ofensiu]
    intratable | 10-04-2005 | Valoració: 9

    .. i m'ha recordat una estranya sensació antigament familiar. Per sort ja no és així.

    Potser per això m'ha agradat tant.

  • Aquest matí[Ofensiu]
    pèrdix | 23-03-2005

    bé, no aquest, el del dia 22, me l'he llegit abans d'anar a treballar, mentre esmorzava. He rigut i disfrutat de valent amb el teu relat.

    Està tan ben relatat i és tan amè que sembla un relat fàcil d'escriure i tot...però és trampa! les frases, el ritme, les paraules estan escollides amb cura i precisió. Dona gust.


    I això dels mòbils...ens fa perdre, molts cops sense adonar-nos el sentit del ridícul (no és el cas de la parella co-protagonista).
    Un plaer començar el dia tan bé.

    et seguiré llegint

  • què bo![Ofensiu]
    subal | 31-01-2005

    Tia, ets extraordinària!
    El teu lexic és el que a mi m'agrada; del carrer, directe, clar, amb bon humor, proper...

    i l'anecdota; brillant!

    ... elk que m'extranya és que no haguéssis entaulat conversa amb el pobre màrtir. Ell sí tneia una vida díficil per a poder relatar!!!

    bentrobada!!!

  • m'he divertit força[Ofensiu]
    pivotatomic | 27-11-2004 | Valoració: 8

    M'ha divertit força el teu relat. Es amè i manté l'interés fins el final, que també es bastant graciós. Si tot és producte de la teva imaginació, la cosa a més milloraria, perque inventar-te un personatge com l'Anna aquesta tindria molta gràcia.
    Ah!, m'encanta la descripció amb la que comences. No sé exactament per què, però només amb les dues primeres línees ja savia que arribaria fins al final.
    T'afegeixo a favorits!

  • divertidissim[Ofensiu]
    Linkinpark | 27-11-2004 | Valoració: 9

    Molt interessant, i damunt més o menys real!!! està molt bé, espero que sempre siguis així de divertida!

  • els viatges de l'alsina[Ofensiu]
    neret | 21-10-2004

    ...perquè fa pinta que és amb l'alsina aquest viatge oi? la veritat és que dónen per a molt aquest viatges, podria ser tot un subgènere literari. de fet, hi ha una novela del pep coll, bastant dolenta, per cert, que es titula "l'abominable crim de l'alsina graells" i que se centra en ùn viatge en autobús de barcelona a lleida...

    doncs això que l'he trobat molt entranyable i molt proper, felicitats! Ara, pobre noi, també el podies haver acompanyat a fer el cafè després del que havia hagut d'aguantar!

  • gràcies.... de res, noia![Ofensiu]
    brideshead | 21-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha encantat el relat teu.
    Felicitats AntvianA ! Segueix escrivint. Exagerada o no, la història té la seva gràcia, i tu li has sabut posar el pebre!
    Un petó d'una "relataire"..... (és que també m'agrada dir-ho...)

  • eps! gràcies![Ofensiu]
    AntavianA | 21-10-2004

    Moltes gràcies pel comentari! Com que fa molt poquet que volto per aquí...això de que et comentin un relat fa mooolta il·lusió.

    Sobre si el que he escrit m'ha passat o no...Doncs t'he de dir que encara que he exagerat converses i alguna que altra cosa...la situació de "noia gelosa trucant pel mòbil pq el noi s'havia assegut al meu costat" es va produïr...jejeje Noo...si està clar que de sonats el món n'està ple.

    Apa, fins aviat relataires! (ai, em moria de ganes de posar això de relataires...jeje, m'agrada!)

  • Hahahaha![Ofensiu]
    Ilargi betea | 20-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha semblat molt divertit i fresc. No sé si això t'ha passat de debò (sembla que sí perque l'has posat a biogràfica) però la veritat és que sembla mentida que hi hagi gent així pel món...
    Doncs res noia, que me n'alegro d'haver llegit el teu relat perque m'has fet passar una estona molt agradable.

    Una abraçada i molta màgia!

Valoració mitja: 8.83