Vull ser un dibuix...vull esborrar-me

Un relat de: AntavianA

Jo vull ser un dibuix per poder esborrar les llàgrimes que em cauen de tristesa.
Vull ser un dibuix per esborrar unes mans que apareixen del no-res i m'escanyen fins sentir una ràbia immensa.
Vull ser un dibuix per esborrar el puny que m'agafa el cor amb fermesa esmicolant-me la tendresa.

Vull ser un dibuix per poder esborrar-me.

M'esborraria els peus, pujaria fins les cames. M'esborraria el cul, la panxa, el pit, el braç dret. M'esborraria els cabells, les orelles, les celles, els ulls, tota jo... menys els llavis.

Amb els meus llavis diria "Si us plau, tu que em mires, tu que m'has dibuixat tal com has volgut, em podràs esborrar la mà esquerra?" I jo mateixa m'esborraria els llavis, part del braç esquerra i... la mà, esperaria que aquell que em mira me l'esborrés...

Entre un grapat de papers blancs jo ja no hi seria i per fi desapareixeria...dolçament.

Comentaris

  • Desaparéixer[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-05-2005

    Desaparéixer, esborrar-te, desfer els traços del llapis per oblidar-ho tot.
    Però... per què esborrar-nos? Per què fer desaparéixer tot allò que forma part de nosaltres? Per què "deixar d'existir"? (Si que de vegades vivim situacions que ens fan perdre tota la il·lusió i ens treuen les forces per continuar lluitant... però... arribar a desitjar desaparéixer?¿?)

    Tot i això, trobo que està molt bé la idea de comparar-te amb un dibuix per tal de poder ser esborrat i així oblidat. I he trobat molt original el fet de que sols et deixessis els llavis per tal de poder dir al teu dibuixant que t'esborri la mà esquerra, i tot seguit, fer-te desaparéixer i amb un últim toc final del dibuixant, esborrant la mà esquerra, la última part del teu antic cos, fondre't en l'espai, entre mil papers on hi regna el blanc.

    Trobo que la comparació és genial, i molt bella!

  • Dibuixa't amb colors[Ofensiu]
    jacobè | 21-05-2005 | Valoració: 9

    Jo de vegades també em vull esborrar. Sobretot algunes parts de mi, exteriors les que més, i interiors en determinats moments. Però estic aprenent a dibuixar-me amb llapissos de colors, ben vius!
    El relat m'agrada molt i té molt bon ritme.
    Saps que surts en el meu primer relat?

  • Preciós, bon relat![Ofensiu]
    Magdeta | 03-04-2005

    M'agrada molt, i és molt bonic. Aquí no li agradaria poder-se esborrar i desaparèixer per sempre més...? O potser només per un temps...
    M'agrada.
    Sobretot aquesta frase...
    Vull ser un dibuix per poder esborrar-me.
    Respresenta molt bé el què vols transmetre al relat.
    Espero llegir un altre relat teu ben aviat.
    Una abraçada i fins aviat!

  • m'ho estava imaginant, de debó[Ofensiu]
    Boo | 24-03-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim, molt molt. Cuidat fins l'últim detall; el detall dels llavis que parlen, de la mà que és incapaç de borrar-se...
    Molt i mooooooolt bé!

  • No te la deixo[Ofensiu]
    Achtung | 24-03-2005 | Valoració: 9

    Hola Antaviana,

    Si ara estiguessim al "cole" i em demanessis la goma, em transformaria en un d'quells nens repelents que deixen la maquineta però no la goma. Els amteixos que el dia 8 de gener porten la juguina nova a classe i no la deixen a ningú.

    No t'esborris!!

  • hi ha moments...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-03-2005

    Moltes vegades tenim la sensació de voler-nos esborrar, de perdre'ns del mapa.
    No és un sol sentiment, és un barreja de coses.
    La sensació de que ets potser, el que els demés volen que siguis, una imatge preformada, un dibuix fet a la mida.
    Només són moments passatgers que tard o d'hora passen i el dibuix el pots canviar i fer-lo tan bonic i acolorit com tu de ben segur ets...
    Escriure és un gran remei a tots els mals.
    Una abraçada molt forta i no t'esborris si us plau!

  • BlauFosc | 23-03-2005

    Desitgem pau, pau no trobem. Escrius molt bé i de ben segur et deu servir per calmar l'immens dolor que la majoria no poden comprendre. Continua escribint tot i que costa, costa molt.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: