Llàgrimes, un mirall

Un relat de: AntavianA

Primer són de vidre, de cristall o com un mirall
Aviat regalimen com un rierol pendent avall
Algú les cull sobretot si són fruït de tristor
Així que aviat desapareixen absorbides sota un mocador

M'agraden com fan brillar els ulls i la cara
M'agraden com cauen lentament galtes enllà
Però el que més m'agrada és…eixugar-les
i així, per fi, oblidar-les…

Comentaris

  • ambre | 18-11-2005

    MMMMMMM, Molt bonic ...

  • uixs...[Ofensiu]
    papallona | 17-11-2005 | Valoració: 9

    perdona, m'he equivocat en la valoració! me sap greu...

  • les llagrimes...[Ofensiu]
    papallona | 17-11-2005 | Valoració: 6

    Les llagrimes són el reflex, com tu dius, de les alegries i falicitats, de les penes i les angoixes... són el reflex dels nostres sentiments, que a vegades ens costa exterioritzar... A mi també m'agrada molt parlar de les llàgrimes...
    Moltes gràcies pel comentari, m'ha agradat molt, m'ha portat un somriure a la cara!
    Besades

    Papallona

  • dessaladora[Ofensiu]
    Achtung | 27-10-2005

    A mi m'agrada el seu gust salat.

    Bon relat, denota certa tristesa o melancolia. En cas que no ho sentissis quan ho vas escriure, felicitats, ja has creat una bona atmosfera.

    Una abraçada.

  • Benvingudes llàgrimes[Ofensiu]
    jacobè | 21-06-2005

    El problema ve quan la tristesa i l'angoixa és tan gran que no les pots vessar. Quan finalment llisquen són un alliberament! Després et sents FELIÇ d'haver pogut expressar i fer fora aquell malestar. Amb les llàgrimes d'alegria se sent un plaer intens però extrany, perquè està barrejat amb la malenconia, no sé per què. La melangia no ens deixa ni en els moments feliços!
    La segona estrofa m'agrada molt. Tota sencera!
    Et desitjo una llàgrima d'alegria, AntvianA.

  • Les llàgrimes...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-06-2005

    mirall de l'ànima.
    Fruit de moltes emocions.
    Gotes de melodies tristes o alegres que brollen del nostre interior.
    Alliberen sensacions emmagatzemades, tristeses infinites, impotència i dolor.
    També són sopirs d'esperança, passió desfermada, rajolins dels nostres mar.
    M'agrada la suavitat dels versos, com una llàgrima que llisca galta avall.

    Una abraçada i fins la propera!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: