Cercador
Acariciant Onades
Un relat de: AntavianAEstirada a la sorra, al costat de l'aigua, un tros de mar m'arrossega amb fermesa, és una onada. M'agafo a ella, l'abraço, l'acaricio, deixo que se m'emporti ben enllà. I és enllà on em torno salada i és enllà on em llepo la pell fins quedar exhausta. I és enllà on salto d'onada en onada amb lianes invisibles que em porten fins a móns impossibles. I és enllà on floto, i és enllà on nedo, i és enllà on em submergeixo, i és enllà on no existeixo, i és enllà on sóc feliç.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Rere la rajola blanca
- Cinc records d'una àvia i una neta...
- Acariciant Onades
- Escriure em llepa les ferides
- Tinc els peus humits...
- Llàgrimes, un mirall
- Jo conec un petit gran heroi del càncer...
- Que no s'apaguin...
- Papallones a la panxa
- No vull ser puta!
- Pessigolles de lletres
- Vull ser un dibuix...vull esborrar-me
- "A dins teu hi tens foc i en comptes d'aigua t'hi tires gasolina"
- Els canaris...és desmaien
- El regal més bonic que m'han fet mai...