Acariciant Onades

Un relat de: AntavianA

Estirada a la sorra, al costat de l'aigua, un tros de mar m'arrossega amb fermesa, és una onada. M'agafo a ella, l'abraço, l'acaricio, deixo que se m'emporti ben enllà. I és enllà on em torno salada i és enllà on em llepo la pell fins quedar exhausta. I és enllà on salto d'onada en onada amb lianes invisibles que em porten fins a móns impossibles. I és enllà on floto, i és enllà on nedo, i és enllà on em submergeixo, i és enllà on no existeixo, i és enllà on sóc feliç.

Comentaris

  • Olaa!!![Ofensiu]
    Climenode | 17-08-2006 | Valoració: 7

    Ola ola,... onada.... a onada.... en poques paraules m'he deixat emportar per les onades... tot i que el teu relat fou escrit fa molt l'atzar m'ha portat a ell i ves per on.... tot i ser curtet i sencillet m'ha agradat força!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: