Jo conec un petit gran heroi del càncer...

Un relat de: AntavianA

A dins de casa, els meus pares i jo, vam descobrir que hi tenim un petit gran heroi. Un heroi tossut i materialista, ni molt alt, ni molt baix, simpàtic, cabut però graciós, una mica xuleta i sempre optimista. Aquest petit gran heroi té 4 anys i mig menys que jo i malgrat que ambdós ja hem entrat a la vintena discutim, ens barallem, però en el fons ens estimem. Oi que sí petit gran heroi? Et dic petit perquè òbviament d'edat ets més petit que jo, però et dic gran i heroi perquè ho sé. Fa més d'un any i mig que ho sé. Sé que quan et van dir que el tumor que tenies a la mà no era benigne t'ho vas prendre amb resignació i amb una força admirable. Digne d'un heroi. Sé que quan vas haver de passar per tres operacions, va ser dur, però ho vas fer amb el teu optimisme, sempre segur de que tot aniria bé. Sé que quan et van fer la quimioteràpia ho vas passar molt malament, però vas resistir. I qui no em pot dir que això és digne d'un heroi? D'aguantar com has aguantat, i de sortir-te'n com te n'estàs sortint. Ets fort, i t'admiro, ets tossut i et clavaria un clatellot, ets optimista i això és genial, ets un xulín i quan et poses així t'escanyaria…però malgrat tot t'admiro. Admiro la teva força interior, la teva lluita constant i que mai, mai t'has deixat vèncer. Sé que guanyaràs, simplement ho sé, petit gran heroi.

Comentaris

  • sí, és cert...[Ofensiu]
    AntavianA | 31-05-2005

    Simplement aclarir-te que la història és certa i que la vaig escriure arran de llegir algunes històries en aquesta web parlant del mateix tema i bé, li vaig voler donar aquest petit homenatge al meu germà...el qual veig q lluita sense parar...

    bé i moltes gràcies per el teu comentari

    fins aviat

    AntvianA

  • em sap tant de greu[Ofensiu]
    peres | 31-05-2005 | Valoració: 9

    trobar un relat tan bonic, sentit, emotiu i familiar com aquest encara orfe de comentaris...!

    És clar que no en tinc ni idea si és un relat real o és de ficció, però en qualsevol cas em sembla un magnífic homenatge a tota la gent jove i gran que, enfrontats a la Negror, no han dit "no hi ha res a fer" sinó que han sabut lluitar i lluitar i lluitar i lluitar... fins a vèncer.

    Si és un relat real, felicitats per tot plegat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: