Companyia (ciencia ficció ? ) Mala còpia de kakfa

La casa està molt sola i silenciosa des de que se li ha mort el marit i els fills fan la seva. Ella s’entreté durant el dia però quan arriba la nit tot se li enfonsa, tot. Sort de Neflix!!!
Però des de fa uns dies sembla que la solitud hagi minvat. Va començar notant un pessigolleig a l’altura del front, com si un parell de pels llargs li sortissin del cap .No li va donà gaire importància però poc a poc també les cames se li doblegaren i els ulls se li tornaren grossos. Deu ser cosa de l’edat, va pensar. La pell se li havia tornat marronosa i brillant i això que no sortia gaire de casa i no li tocava el sol. Vaja sempre he estat més blanca que la llet i ara a aquestes alçades m’emmoreneixo!! Tibant-li tot el cos, s’aprimava cada cop mes i un dia li a venir de gust en lloc d’anar a la cuina caminant amb les seves cames primes que gairebé no l’aguantaven, estirar-se a terra. Se n’adonà que anava més lleugera inclús podia córrer. Que bé! Des d’aleshores pot moure’s fent corredisses i amagant-se per forats insòlits que ha descobert sobretot a la cuina i al bany. Té el dia ben ocupat perquè juga per les escletxes i descobreix un món insòlit que no havia mai imaginat. S’atreveix d’anar per les canonades e inclús ha tret el cap pel forat de la dutxa del veí. Ara veu les coses de més a la vora i sembla que s’hagi rejovenit. Un dia es va atrevir sortir per sota la porta i va anar avançar fins al soterrani on hi ha la sala de màquines. Va tenir una sorpresa quan un grup de paneroles li van donar la benvinguda.
Cada nit té gresca a sota a casa. Li han advertit que vagi molt en compte amb les escombres i que mai de mai olori cap desinfectant, que se n’allunyi del tot. La vida és molt fràgil, li digueren.
Quan de tant en tant li truquen els seus fills els hi diu que està bé i que no cal que vagin a veure-la perquè està molt enfeinada. Li fa por que d’un sabatot la deixin morta.