Com tots sabem, mai se sap

Mira que s’estima a la Judith en Ramon, l'estima com mai ningú ha estimat mai! Recoi! Casar-se amb ella fou la millor cosa que ha fet i farà en aquesta vida. De fet, pensa mentre s’afaita, ara tem més que mai la mort perquè la veu com la única amenaça que pot trencar el seu idil.li etern. I desitja creure en el més enllà per seguir amb la Judith fins als confins de l’eternitat, on el sempre aconsegueix diluir el mai més. En Ramon, mentre es tira l’aftershave a la cara, rumia feliç amb totes les coses que ha fet i seguirà fent amb la Judith. Tots els plans de futur, totes les il·lusions, totes les esperances. L’estima, com cantava en Serrat de la seva ciutat, amb la falera d'un caloio enamorat. I mentre obre el perfum “pour homme” que guarda per ocasions especials i se’l posa pels canells i pel clatell i una micona per la camisa, li puja un calfred per l’esquena només de pensar que algun dia pogués perdre la Judith, perquè no ho suportaria, perquè la vida deixaria de tenir sentit. De tant que l’estima mataria i es mataria. El seu és un amor absolut, pur, tendre, perfecte, solemne, profund. Ho diu convençut, mirant-se al mirall, ben afaitat i perfumat mentre s’anivella el coll de la camisa blanca. S’estima tant la Judith que les definicions d’amor de tots els diccionaris coneguts es queden curts per expressar el que sent. El seu amor no l’encerten ni els amors tràgics, ni els impossibles, ni els platònics. Titlla d’aprenents, per inexperts i imprecisos, a Benedetti, Martí i Pol, Papasseit, Neruda, Byron... fins i tot l’essència de Withman li sembla inexacte per imperfecte, per curta, per inacabada. L’estima amb bogeria, l’estima amb neguit, l’estima amb passió, l’estima perquè és el seu complement, el seu altre jo, el seu sentit de ser, el seu sentit de tot, el seu passat, el seu present, el seu futur, l’estima perquè si, l’estima i l’estima cada dia més,. El seu és un amor que posa en escac tots aquells que han qüestionat i qüestionen l’infinit.
Ho pensa tot mentre, amb el dit anular esquerre ben ensabonat, va fent força amb l’altre mà fins que aconsegueix treure’s l’anell de casat i el guarda al primer calaix sota la caixa dels bastonets de les orelles. Avui surt per la nit amb els col·legues i, com tots sabem, mai se sap.