COM SI FOS PECAT

Un relat de: E. VILADOMS
Escric, quan ningú em veu,
gairebé a les fosques
com si fos pecat.
Quaderns de viatge, plens de lletra menuda, amuntegats dins la petita calaixera que li feia de tauleta de nit. Ningú en sabia l'existència, ni els fills ni la parella l'havien vista mai escriure. Així que sentia el trepitjar segur i pesat del seu home o les corredisses escales amunt de la canalla, d'una revolada, la llibreteta tornava al calaix. Les històries imaginades, els somnis humits perpetrats damunt el paper, si són descoberts, poden equivaldre a una confessió.
La Florència era una mestra vocacional i una mare exemplar. Les famílies li confiaven els fills, convençudes que els educaria amb total dedicació i professionalitat. Sabien que, durant el parell de cursos que ella seria la seva tutora, la mainada aprendria sense imposicions, acompanyada en el camí de fer-se gran; els pares serien cridats les vegades que fes falta i se'ls informaria i aconsellaria sense retrets. A casa tot rutllava, pertanyia a la darrera lleva de "superwomens", les que sense reduccions de jornada ni dona de fer feines, tiraven endavant llar i treball. Amb abnegació i sense queixes, també s'havia fet càrrec del seu pare en quedar vidu.
Durant anys havia construït la imatge que els altres tenien d'ella, podia permetre que, en un descuit, uns simples relats la malmetessin?
La quitxalla, contenta amb l'inesperat botí, coronà el fogueró amb la petita calaixera i el seu contingut. Les flames del solstici d'estiu foren l'infern de tots aquells pecats escrits.
L'aire de la matinada revifà les brases i aixecà una munió de cendres.
"per a què havia de demanar ajuda? A qui, si ningú en sabia més?" "es tenien gelosia?" "Com feu amb Sodoma i Gomorra" "llit desfet, roba bruta per terra" "convertia beneficis en lingots d'or" "amb la cara empastifada de suc morat" "comunió de carn, salives, fam i desig"
Escampats per la plaça l'endemà, si hom s'hi fixava podia llegir encara, en el paper emmascarat, fragments inconnexos de pecats expiats.

Comentaris

  • Escriure com si fos pecat[Ofensiu]
    Atlantis | 17-05-2013

    em recorda al començament de quan vaig començar escriure i era com un secret. No fa pas gaire que m'atreveixo a deixar llegir el què escric i encara de vegades hi ha coses que només escric per mi. I és que és com si fossim diverses persones. Com deia en un poema meu: Jo no sóc la que escric, sóc l'altre.

    M'ha agradat i m'hi he identificat en algunes coses.

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

80738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.