COM PETRA ENLLOC

Per primer, et done les gràcies per llegir-me el poema de "Escriure't i amar-te" i per la teua valoració.
Aquest relat està molt bé i té molt bon sentit per Nadia, que es nota que no era per a ella el xic que havia conegut. Molt be aconseguit i amb un toc un tant humorístic i amb paraules senzilles ho demostres...
Una abraçada dolça
Perla de Vellut

Els prejudicis sempre han existit...Quan venien els primers castellans a Catalunya també passava si fa o no fa el mateix, un castellà, ni parlar-ne! El poble català després de tants segle d'ésser agredit i sotmès per la nació castellanada ho tenia molt clar. Ara, tot això està superat... Anterior ment passava amb els gavatxos, d'ací ve el mot "xarnego", un fill de català i francès. Ara els europeus ens enfrontem al prejudici del color de la pell. I un altre prejudici, difícil de pair és el de la religió musulmana quan aquesta pren un caire impositor i fanàtic. Però amb la globalització el món ens agradi o no ens agradi, com ha passat sempre, acabarà en un aiguabarreig de totes les races i cultures. Al cap i a la fí que són les identitats nacionals? Només una disfressa humana a fi de que l'ànima pugui aprendre, experimentar i créixer en el la quarta dimensió, la terrenal. El teu relat, Montserrat toca rabiosament l'actualitat social i geopolítica. Molt ben plantejat. Salut, Nil.

Veig has entès la duresa que li volia donar al relat. Gracies per entendrem

Un relat molt dur, a pesar de les aparences: mai en parlava amb la família, no haurien volgut un moro com a parella de la filla, va desaparèixer (s’entén que sense dir res), es va casar amb la núvia (s’entén que la que tenien aparaulada), no encaixaven bé un musulmà i una catalana, no era gaire bona dissenyant cases, al viatge de nuvis va veure Petra i el va recordar.
Certament, Petra és fantàstica. També recomano Santa Sofia, com ha escrit la companya. També Alberobello, per arquitectura popular. Hi ha molts llocs bonics al món; també hi ha molts homes, ningú que no puguis oblidar.