Com he d'estimar quan no sé com fer-ho?

Un relat de: llamp!
Vet aquí que ens neixen dubtes del fet d'estimar
i de com fer-ho sense ferir sentiments
que no sabem com són en essència
ni com gestionar-los amb diligència.

Vet aquí que l'estimació no neix només del desig,
sinó de la conducta fefaent del fet d'estimar-se,
que comporta ser present en tot, i conscientment,
per assentar els fonaments de la relació.

Vet aquí que realitats distintes són difícils de casar,
i de la unió parteix també la desunió i el desamor,
el desencís de veure que aquella persona qui estimem
no és del tot coherent amb els nostres esquemes.

Vet aquí que del frec a frec neix la discòrdia,
la diferència es repel·leix i es mostra oposada
a creure's el desengany de tenir-se immaculat
en el sí del concepte que tinc de l'ésser estimat.

Vet aquí que no hi ha raó comprensible a l'esperit
que digui com cal comunicar allò que dol,
i que és fruit dels malentesos més desafortunats
que creen ferides que poden sentenciar.

Vet aquí que no se sap ben bé com el mite
cau arrossegant-se pel fang d'allò ordinari
més escàpol als designis de la baixesa humana,
no obstant, semblaria que no hagués de ser així.

Vet aquí que sento una remor a la dissonància
de les cognicions més simples i evidents
que no he entès mai com no poden ser equiparades
a la hipocresia més mundana amb la que he fet mal.

Vet aquí que crido a disciplinar-me i desoeixo
tot singular imperatiu a flagel·lar l'autoestima
que tenies en veure't alliberada de molts renecs
i no vaig saber frenar el daltabaix que et venia.

Vet aquí que l'exemple promès esdevé galdós,
en veure's la flor marcida pel pas d'un temps
que marcà la maduresa de la personalitat
que t'atreia per la seva simple seducció.

Vet aquí que costa de llegir-te els sentiments,
sobretot amb la visió de l'enamorat que sóc
i que veig amb ulls cecs d'una bellesa formal
que enganyen la radiografia de l'ànima.

Vet aquí que penedir-se de no haver estat a l'alçada
és poc a l'hora de fer-se fort davant la realitat
que, agosarada, em posa a prova una i altra vegada
i em té sumit en una foscor interrogativa.

Comentaris

  • Dubtes a l'estimar [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-01-2021 | Valoració: 10

    Bon relat, el qual vas polint el teu tarannà, que fa vages fent vida per a estimar.
    Vaja, saber estimar, és prou important, així que a per allò...
    Resulta un bon poema, per la rítmica que té i per la base força que té, el viure per a amar.
    Saluts i cuida't.

  • reflexions[Ofensiu]
    Atlantis | 28-01-2021

    Un poema narratiu i reflexiu sobre el fet d’estimar. La repetició de l’expressió “Vet aquí “li dona ritme El poema desenvolupa una sèrie de idees, preguntes i contradiccions que l’autor es fa sobre l’amor.

    Si fos tan fàcil!!!
    M’ha agradat llegir-te.

  • Consell[Ofensiu]
    kefas | 27-01-2021

    Després de llegir-te crec que hauries de fer com jo i seguir el consell de Sant Agustí, “Estima i fes el que vulguis”