COM ELS GATS

Fa anys un dia en Toni em va dir que m’assemblava a un gat, jo vaig riure i li vaig preguntar perquè tot això del felí. En Toni va riure va agafar un ble dels meus cabells i rient va dir : Si els gats tots van a la seva, en això ti assembles. Ells van al seu rotlle al igual que tú i em va fer un peto al capciró dels dits.

En Toni es el meu marit i ja fa molts anys que no em diu aquestes coses, ara esta abstret i molt seriós, com si la vida cada dia fos un funeral de tercera, així es la vida, tots canviem.

Si em remunto en el passat, tinc de pensar en aquell temps que jo era una nena i vivia en un poble de mala mort petit i rònec . Més jo no ho sabia pas això de que era petit, jo el trobava immens..

Recordo que el primer dia que vaig anar a l’escola, tenien els llums encesos i a fora hi havia una boira que ho embolcallava tot com un mantell gris. Jo era petita i una mica ronyosa com una guineu, i no aixecava gaire el cap.

Per aquest motiu un dia la mestre, que portava un xal vermell a les espatlles va dir al meu avi que era una nena estranya i tímida. Jo no sabia pas que volia dir, i vaig pensar que tímida era un mal.

En aquell temps a les nenes per la tarda ens ensenyaven a fer ganxet, als nois no, sols a les nenes. , jo m’avorria molt fent ganxet i quasi cada dia aconseguia que la meva avia em dones un mocador per fer-hi una vora de ganxet, sempre de diferent color. La mestre ho va veure i els va posar de costat sobre la taula, en va contar sis començats a punt de cadeneta de diferents colors i va dir. Gina ! axó no pot ser, es fa un i prou.

Jo em vaig posar a plorar i entre sanglots deia, no volia fer ganxet era estúpid, millor les taules de multiplicar com els nens.

En aquell moment ja van veure que jo anava a la meva i ho van dir a la meva mare que va contestar . Ella té raó i l’endemà em va portar a l’altre escola que havia al poble. Allà en lloc de fer ganxet em feien brodar i també ho feia tant malament, que la mestra va dir. Mira Gina, millor dibuixa una mica. Ho devia fer tant be que tothom em felicitava pel meu treball. Jo era feliç, com podeu veure sempre he anat una mica a la meva com els gats . ,