Col•leccionisme sense límits

Un relat de: Magda Garcia
La millor manera de canalitzar la meva vocació, la veritat sigui dita, no sabria dir-te quina hauria estat. Em semblava normal, ja de ben petit, col•leccionar segells i mata-segells. Després van ser les bales -caniques els hi dèiem-, les baldufes i els cotxes de joguina. Quan vaig arribar a la majoria d'edat vam haver de mudar-nos a una planta baixa perquè els veïns temien que s'enfonsés el pis quan vaig passar a col•leccionar rajoles. I ara que la casa dels meus pares està totalment empedrada crec que m’emanciparé d’ells. Ja tinc quaranta anys llargs i necessito canviar d'aires per començar com més aviat millor la meva col·lecció de tractors. Em sembla important donar curs als meus anhels. No trobes?

Comentaris

  • Agraïment als comentaris[Ofensiu]
    Magda Garcia | 13-09-2021

    Me n'alegro que us hagi resultat divertit! Gràcies! Cordialment.

  • Col.leccionant rajoles...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-09-2021 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha fet riure's. Vaja, t'has passat la vida col.leccionant, i al final ja feies "rajoles", perquè no et quedava més remei. Molt entretingut...
    Saluts

  • Divertit[Ofensiu]
    Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 6

    Ay aquests afanys...

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

220 Relats

697 Comentaris

101103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.