Col•leccionisme sense límits

Un relat de: Magda Garcia
La millor manera de canalitzar la meva vocació, la veritat sigui dita, no sabria dir-te quina hauria estat. Em semblava normal, ja de ben petit, col•leccionar segells i mata-segells. Després van ser les bales -caniques els hi dèiem-, les baldufes i els cotxes de joguina. Quan vaig arribar a la majoria d'edat vam haver de mudar-nos a una planta baixa perquè els veïns temien que s'enfonsés el pis quan vaig passar a col•leccionar rajoles. I ara que la casa dels meus pares està totalment empedrada crec que m’emanciparé d’ells. Ja tinc quaranta anys llargs i necessito canviar d'aires per començar com més aviat millor la meva col·lecció de tractors. Em sembla important donar curs als meus anhels. No trobes?

Comentaris

  • Agraïment als comentaris[Ofensiu]
    Magda Garcia | 13-09-2021

    Me n'alegro que us hagi resultat divertit! Gràcies! Cordialment.

  • Col.leccionant rajoles...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-09-2021 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha fet riure's. Vaja, t'has passat la vida col.leccionant, i al final ja feies "rajoles", perquè no et quedava més remei. Molt entretingut...
    Saluts

  • Divertit[Ofensiu]
    Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 6

    Ay aquests afanys...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

92 Relats

242 Comentaris

18610 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.