Cinquanta

La pantalleta del mòbil intel•ligent s’il•lumina quan són dos-quarts de set del matí, pampalluguejant compassadament amb el zum-zum que s’activa a l’acte. Així que l’apaga el toc lleuger del dit, una veu metàl•lica pren el relleu a la llum i el so precedents.
- Bon dia, Lluís. Avui, vint-i-quatre d’abril del dos mil catorze, fa cinquanta anys que vas néixer, així que... per molts anys, Lluís!
Aquestes andròmines són sorprenents, pensa mentre se li dibuixa un somriure a la cara. Voleu despertar més dolç? Si ni la seva darrera parella es recordava mai de felicitar-lo, fent un ús abusiu d’allò que tots els sants tenen vuitada. Tant se val, que avui s’ha de celebrar i ho farà aprofitant la trempera matinera, que són dos dies!
- Lluís, tinc una sèrie de proves a fer molt recomanables per la dècada que tot just encetes: determinació de l’índex de massa corporal, revisió de l’agudesa visual, electrocardiograma per efecte Doppler, densitometria òssia, prova d’acústica, reflexes motrius, colonoscòpia i analítica completa. Si us plau, respon sí o no després de sentir el senyal – i la veu electrònica calla tot esperant el monosíl•lab.
Aquesta darrera llauna fa que a en Lluís se li abaixi la tenda quan ja la tenia ben plantada. No li costa gaire d’imaginar-se el qüestionari que seguirà: us traieu les ulleres si voleu llegir els ingredients de la pizza que heu triat del menú? Us fan mal els ossos quan us lleveu al matí i amb prou feines us calceu els mitjons dempeus (més que res, perquè heu perdut de vista les extremitats inferiors)? Aneu de ventre de manera regular? Us costa de conciliar el son? Déu meu, s’acaba de plantar al mig segle de vida! Cinquanta anys que donen peu a tota la conya associada a les xacres de l’envelliment. Per més inri, als problemes de visió i d’ossos hi podem afegir que professionalment ja té data de caducitat i al llit entén cada vegada més els que practiquen el sexe tàntric.
- NO!! – ressona el crit humà per tota la cambra, assegurant-se que l’aparell electrònic capti clarament les seves intencions. I tant si ho ha fet!
- Lluís, i per què no veure l’ampolla mig plena? A la teva edat, has d’aprendre alguna cosa més per al llarg i difícil camí de la vida? Consideres rellevant el currículum a aquestes alçades? I de l’anglès no en parlem, millor que el deixis per quan et reencarnis. Si formes part de l’equip d’emergència de l’empresa, com a molt dirigiràs el personal al punt de trobada, en cap cas t’exigiran que salvis algú d’un edifici en flames. I ja no diguem si et segresten, t’alliberaran de seguida perquè com a ostatge no vals ni un trist rescat. Com que el teu ventre no pot competir amb les tabletes de xocolata dels xicots de vint anys, no has de patir més pel què em poso, la moda t’atraparà i aquell vell abric abandonat al fons de l’armari tornarà a estar a l’última, estalviant-te temps i diners. Quant a la salut, ara tens la gran satisfacció de veure que les mensualitats pagades religiosament a l’assegurança mèdica durant tants anys comencen a rendir els seus fruits, que quan no és un all és una ceba i que pagui la mútua, recoi, que les teves articulacions comencen a predir el temps millor que el més avesat meteoròleg. La gent ja no et pot titllar d’hipocondríac, que ara si et fa mal res és perquè estàs realment fotut. Donat que les neurones es van destruint a poc a poc amb el temps, als cinquanta te’n queden un número del tot manejable, i això és un avantatge clar: si tens un secret, explica’l sense recança, els teus confidents tampoc el recordaran al cap d’una estona! I, sigues sincer, la golafreria ha pres el lloc a la luxúria, m’equivoco? Res, que tot ho veus des d’una perspectiva prou allunyada, que deixa l’estrès i l’ambició a uns nivells tan baixos que per força has de començar a gaudir de la vida. Per tot plegat, anima’t i que passis un bon dia!
En Lluís nota que alguna cosa reviscola al seu entrecuix. Salta del llit d’una revolada, es fica al plat de dutxa i obra l’aixeta per a què ragi l’aigua freda a tot pebre. Que vol estar segur que no està somiant, que si amb el tema de l’edat aquest conseller cibernètic li ha donat aquesta alegria, s’esvera només de pensar què li suggerirà el llenguallarg de mòbil quan li doni accés a les fotos de les noies de bandera amb les ha concertat cites a cegues.

Lluís Pagès