Cercador
Cel nocturn
Un relat de: Lluís Berenguer- Compartir:
Anit mirava el cel...
o el cel em mirava a mi,
no ho sé,
ho dic perquè aquella estrella
va deixar de brillar sobtadament
al punt de pensar en el món.
Si, jo pertany a l’Univers,
estem connectats...
el cel em mirava a mi.
o el cel em mirava a mi,
no ho sé,
ho dic perquè aquella estrella
va deixar de brillar sobtadament
al punt de pensar en el món.
Si, jo pertany a l’Univers,
estem connectats...
el cel em mirava a mi.
Comentaris
-
Mirar al cel[Ofensiu]Marnusa | 12-10-2021
De vegades només hem de mirar cap al cel per sentir-nos acompanyats ... Preciós poema. Gràcies per compartir.
-
Connexió universal[Ofensiu]Prou bé | 11-10-2021
Bonic poema que diu senzillament que no estem sols. Que formem part de l'univers!
Amb total cordialitat -
Breu però bonica poesia[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 10-10-2021 | Valoració: 9
M'agrada aquesta poesia de reflexió amb l'estrella en el cel.
Suposo que vols dir amb ella que tots ens sentim sols un moment o un altre i que ens hem de veure sovint i no oblidar-nos ni deixar l'amistat navegant pel destí.
Suposo.
Pobra estrella en el cel, tan abandonada... i ho dic amb sentiment sincer.
Ens veurem per Relats, espero, Lluís.
l´Autor
147 Relats
108 Comentaris
49376 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72