Cel nocturn

Un relat de: Lluís Berenguer
Anit mirava el cel...

o el cel em mirava a mi,

no ho sé,

ho dic perquè aquella estrella

va deixar de brillar sobtadament

al punt de pensar en el món.



Si, jo pertany a l’Univers,

estem connectats...

el cel em mirava a mi.

Comentaris

  • Mirar al cel[Ofensiu]
    Marnusa | 12-10-2021

    De vegades només hem de mirar cap al cel per sentir-nos acompanyats ... Preciós poema. Gràcies per compartir.

  • Connexió universal[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021

    Bonic poema que diu senzillament que no estem sols. Que formem part de l'univers!
    Amb total cordialitat

  • Breu però bonica poesia[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 10-10-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquesta poesia de reflexió amb l'estrella en el cel.

    Suposo que vols dir amb ella que tots ens sentim sols un moment o un altre i que ens hem de veure sovint i no oblidar-nos ni deixar l'amistat navegant pel destí.

    Suposo.

    Pobra estrella en el cel, tan abandonada... i ho dic amb sentiment sincer.

    Ens veurem per Relats, espero, Lluís.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: