EL MÓN S’ENFOSCA

Cal eixir a fora d’aquest insult
a buscar l’humil bondat
que no troba camins d’acollida,
a buscar les restes d’aquest noble
sentiment humà que obra l’amor
destruït per la ignomínia i l’odi.

Cal eixir a buscar
la puresa de caràcter, d’integritat,
corrompuda dia rere dia
per la indecència i la indignitat.

Cal eixir a buscar fars
que guien camins
de llum i fortalesa,
mots profunds i savis
que penetren cors,
desconnectant l’odi
en nom de l’Amor per la Vida.

Perquè ens condueixen a un temps
d’obscuritat on tot es confon,
la incultura domina,
el vituperi esdevé lloança,
els corruptes triomfen,
els honrats sucumbeixen,
llei, justícia i jutge
el mateix obrador dispensa,
i tot aquest riu
d'aigües infectes desemboca
a un estany polític i social
instaurat per l’amagat poder
que controla les societats
a través de la economia,
la tecnologia, la propaganda
i els ardits d’una premsa
manipuladora i obscena.
Son ells, els invisibles,
opulents ments monetitzades
que acompanyen al pòdium
els líders que governen el món.

Companys, companyes,
deixem de ser ferramenta
a l’abast d’aquestes urnes
d’interessos creats,
allunyades de tota justícia,
de tota pau i llibertat humanes.

Guerres, genocidis,
sang, mort i tragèdia,
res atura a aquests psicòpates
alhora de defensar
l’espai geoestratègic on resideix
la seua democràcia,
les seues normes,
que volen globalitzar
empestant el món sencer.

La naturalesa, les persones,
som objectes d’explotació
i de negoci, monetitzats,
mercantilitzats, deshumanitzats...
La tecnologia, el capital, val més
que la vida humana.

Eixim urgentment
a fora d’aquest insult,
eixim d’aquest estany a buscar
els esperits integres
marginats pel sistema
perquè ens guien
cap al nou dia,
abans que allò podrit
caiga a sobre dels nostres caps.

Ja no valen canvis,
ni reformes,
no fiquem més pilars
a aquesta ruïna,
hem d’enderrocar la casa!

Sols una revolució
de l’esperit humà
podrà transformar,
edificar un nou món.