EL FOLL

Vaig anar a visitar un amic meu que viu sol fa molts anys, allunyat del soroll de les ciutats. Molts el prenen per boig, jo no. Tots som intèrprets del llenguatge de la naturalesa, quan més xiquet eres més perceps, ara me’n adone. Així em va parlar:


"Temps era temps, la ignorància intervenia els secrets de la terra i del cel, els mites vivien perpetuant el respecte i compromís amb el medi, fent-nos actors i espectadors, la part i el tot de tot àmbit al nostre univers... No hi ha entorn, jo sóc entorn! Entens?


Però, hui els nous savis tecnològics ho saben tot, i tant és així, que han soterrat follets de riu i fades de muntanya, també el llenguatge de la lluna dels homes de la gleva i els animals fantàstics de mar i terra... Ningú no talla turmentes ni sap cridar la pluja, és absurd, d’ignorants, com qui sap trencar l’enfit.


Ara prems una tecla i ho saps tot a l’instant en una petita pantalla il·luminada, així de fàcil.

Sí, us diuen cóm heu de comportar-vos i actuar, quines són les vostres obligacions com a ciutadans en nom del progrés i la modernitat, ells, els tècnics, els experts, els especialistes i la intel·ligència artificial, perquè són omniscients, no hi ha cap misteri ni res que no tinga cap explicació científica al món.


Tanmateix, l’any ja no te estacions, els boscos desapareixen, el cel, els rius, la mar, les criatures, els arbres... contaminats, devastats, exterminats junt els seus pobles mil·lenaris. I sols en cinquanta anys.


El vent anuncia la tragèdia, els boscos presagien el drama, els llops udolen el final i del cel comença a caure la sentència, jo, a qui em diuen foll, dimitit de societat i anacoreta, et parle així. Sempre he sigut un xiquet."