Cercador
CONTEMPORANEÏTAT
Un relat de: Lluís Berenguer- Compartir:
En tinc prou mirant la mar,
en tinc prou mirant el cel,
deixeu, doncs, d’oferir-me felicitat,
no em bombardegeu més.
Cadascú és feliç de moltes maneres,
la més senzilla i la més intensa
no val diner... t’ho dona la vida.
Però, vosaltres no ho enteneu.
Per això, soc d’aquest món,
però no estic amb ell.
Deixeu, doncs, d'oferir-me felicitat.
en tinc prou mirant el cel,
deixeu, doncs, d’oferir-me felicitat,
no em bombardegeu més.
Cadascú és feliç de moltes maneres,
la més senzilla i la més intensa
no val diner... t’ho dona la vida.
Però, vosaltres no ho enteneu.
Per això, soc d’aquest món,
però no estic amb ell.
Deixeu, doncs, d'oferir-me felicitat.
Comentaris
-
La felicitat...[Ofensiu]Rosa Gubau | 07-03-2024
és un estat de la persona, una percepció individual, una visió de la vida... La senzillesa d'aquest poema i tot el que transmet són excel·lents.
Enhorabona Lluís.
Rosa.
-
Santa paraula![Ofensiu]llpages | 07-03-2024 | Valoració: 10
Un amén rotund al missatge del bell poema, m'ha agradat molt! Enhorabona!
l´Autor
147 Relats
108 Comentaris
49534 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72