PLOU

Un relat de: Lluís Berenguer
És diumenge, plou,

assegut davant el cristall

mire la muntanya

ocupada pels núvols.

I entre les ratlles transparents

el meu pensament

vol fugir...

Com cau una pedra

a l'aprofundir de la mar,

lleugera i dolçament,

arribe al fons insondable

de pau i d'amor, lluny,

on res em pertorba.

Que no deixe de ploure.

Comentaris

  • La pluja, amiga[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022 | Valoració: 10

    En la solitud acompanya els pensaments i els fa fluir. Preciós poema...
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: